L'última revolució a la pantalla

La tele ha mort; visca la tele. Tradicionalment reina indiscutible de l'entreteniment massiu i familiar, per no perdre la preeminència com a pantalla, viu una revolució constant, gairebé anual, que va començar amb un canvi d'hàbits de consum dels espectadors. Internet va facilitar veure allò que es volia quan es volia i, a més, amb l'eclosió de les tauletes i els telèfons intel·ligents, la “tele” es va fer mòbil. Aquesta nova tele, que publicitàriament s'explota amb el nom de smart TV i que facilita connexió a internet, incorpora les aplicacions, com ara els serveis a la carta, però també les xarxes socials, que conviuen amb els canals tradicionals.

A aquest escenari multipantalla s'hi ha d'afegir a partir de demà l'entrada d'un nou actor: Netflix . Companyia nord-americana, va néixer a finals dels anys noranta com un videoclub: enviava per correu els DVD als seus clients i els recollia a casa quan finalitzava el lloguer. El 2007, amb la internet d'alta velocitat ja generalitzada, Netflix va posar en marxa el seu servei de videoclub en línia. En vuit anys s'ha convertit en el líder mundial –present en cinquanta països i amb més de 62 milions d'abonats a tot el món– com a proveïdor de continguts televisius per internet.

La seva oferta es basa en centenars de pel·lícules i sèries, a través de la SVOD, sigla en anglès que correspon a “subscripció de vídeo sota demanda”, un servei que usa l'streaming, és a dir veure els continguts en línia sense descàrregues ni restriccions, i a més de manera legal. La companyia explica que la seva tecnologia de reproducció en temps real s'ajusta a la velocitat de connexió de cada client. A partir de demà, data de llançament, els usuaris es poden subscriure a www.netflix.com o a través de l'aplicació que ja hi ha en marques de smart TV com ara LG i Samsung. Vodafone ho inclourà a la seva oferta televisiva com a servei gratuït els primers sis mesos.

L'oferta i el preu de la tarifa plana esdevenen clau per mesurar l'èxit de Netflix a l'Estat, on la pirateria és una pràctica habitual a l'hora de veure sèries i pel·lícules. De moment, el catàleg de Netflix a l'Estat serà diferent del dels Estats Units, on hi ha 10.000 títols entre pel·lícules i temporades de sèries. Els responsables de Netflix han avançat que l'oferta a l'Estat, en quantitat, serà similar a l'oferta de França (1.260 títols) amb la voluntat d'ampliar-la. Quant a títols concrets, Netflix disposarà de sèries exclusives com ara Narcos, Daredevil, Sense8 i Bloodline. Els seus responsables també han manifestat que en un futur no descarten incorporar tant subtítols com doblatge en català.

L'arribada de Netflix, molt esperada, ha significat un revulsiu per al sector. Tot i que en la nota de premsa oficial destaca que vol ser “complementària” a la resta d'ofertes d'entreteniment, oferint “llibertat total a l'usuari”, el cert és que el gegant nord-americà ha posat pressió a competidors que fa anys que ofereixen vídeo a demanda, com són ara Wuaki TV, Nubeox, Filmin, però sobretot a Movistar Series (Telefónica), que després de la seva fusió amb Yomvi (Canal Plus) té, en certa manera, el monopoli tant en quantitat com en qualitat. El catàleg de Yomvi inclou Juego de tronos, un dels seus títols estel·lars, però també els més prestigiosos, com per exemple True Detective, Fargo i The Knick. Canal Plus té, a més, un arxiu extens de temporades, ja que ha estat pionera a l'hora de quedar-se els títols més llaminers per als serièfils i plantar cara així a la pirateria, una pràctica molt arrelada i que requereix un canvi de mentalitat de l'usuari.

En aquesta estratègia per fer més atractiu el consum legal, s'hi han d'incloure les estrenes 24 hores després de l'emissió nord-americana com fa Movistar Series o dos dies després com fa Wuaki.tv. En els nous hàbits hi ha també la creixent demanda de versió original subtitulada. Movistar Series havia apostat inicialment per un catàleg de sèries diferents, amb un marcat accent europeu. Arran de la fusió, els títols a Yomvi els fan, de moment, capdavanters.