L'art salvarà el llibre

Fa prop de 20 anys que sentim parlar que el paper desapareix. Que el llibre tal com l'entenem està en fase terminal i que els dispositius de lectura electrònica, ni que sigui perfumats amb olor de llibre acabat d'imprimir, s'imposaran finalment. Però aquest plantejament es fa des del convenciment que el llibre és un suport unidireccional, que només serveix per oferir uns missatges divulgatius o narratius transportats per les tipografies. Però el llibre sempre ha sigut alguna cosa més. I ara, en aquests moments d'incertesa, sembla imposar-se molt més el fet que un llibre pot tenir unes funcions d'una naturalesa totalment incompatible amb el món electrònic. I és l'art el que ens fa adonar que això és així.

És cert que l'art ha tingut una estreta relació amb el llibre. Els còdexs de l'edat mitjana eren la síntesi de la imatge i la paraula. I en el món contemporani els anomenats llibres d'artista han maridat poetes i creadors plàstics. Tàpies, Miró, Brossa... han fet excel·lents llibres, però sense el sentit popular que ha de tenir una publicació. Els volums de bibliòfil o de col·leccionisme no responen al concepte de llibre com un element de cultura popular.

Víctor Ramírez, que l'estiu passat va presentar el llibre d'artista Tierra Temblar Contigo a la singular galeria Dieu de Cadaqués, té la idea d'anar més lluny de la sacralitzada bibliofília artística i investigar en les possibilitats creatives del llibre des d'una perspectiva transversal. Un exemple d'aquesta idea el trobem a Marzo 10, NY, en què la poesia de Jeannette L. Clariond es combina amb la pintura de l'artista, però no per aconseguir que la plàstica il·lustri la paraula, sinó perquè tot plegat formi part d'una mateixa intenció artística. El llibre, presentat fa poc a la galeria Ignacio Lassaletta, va ser una de les obres que van encetar el segell Abstracta.

Aquesta obra ha cridat l'atenció de l'editorial Vaso Roto, especialitzada en llibres de poesia, i ha establert un conveni de col·laboració amb Abstracta que de moment ha donat com a resultat una edició bilingüe castellà-francès de l'obra de Baudelaire Les fleurs du mal. Una edició que vol transcendir més enllà de les paraules de l'autor francès.

Víctor Ramírez va arribar a Catalunya en la primera meitat dels setanta des de Xile: el seu compromís polític no encaixava en la dictadura de Pinochet. La seva obra reflecteix, des de l'abstracció, tots els sentiments que provocava la seva posició vital: força, dramatisme, llibertat, renovació. Més que obra seriada, els gravats de Ramírez són monotips, ja que sempre hi intervé un cop finalitzada la sèrie. La paraula també es troba en les seves obres i fins i tot la fotografia, com a Tierra Temblar Contigo, tot i que el tractament que li dóna fa que la fotografia final acabi com un record llunyà, a penes perceptible, però que no ha arribat a esborrar-se mai.