Un pont per als artistes

Quan fa tres anys va tancar la veterana René Metras –mítica per la seva vinculació amb l'art de l'avantguarda en ple franquisme–, la zona de galeries de Consell de Cent va començar un ràpid declivi que ha continuat amb la clausura d'altres de les sales d'art destacades per a Barcelona: l'antic local de la Joan Prats, la Senda, la Carles Taché... Però, malgrat tot, l'àrea galerística de Consell de Cent continua viva i de tant en tant apareixen brots verds. Un cas curiós de nova obertura a Consell de Cent és el nou Espai Carmen Galofré, que precisament ocupa l'espai de René Metras, sense reformes ni destrosses arquitectòniques. I això és notícia.

Una altra circumstància particular d'aquesta obertura és que el nou espai el lidera una pintora, Carmen Galofré, que ha decidit passar-se a l'altra banda, i aventurar-se amb “una nova experiència” més enllà de l'ofici solitari de pintar i de l'ofici del galerista tradicional perquè en cap cas ella pretén canviar d'ofici.

Galofré (1959) és una pintora de raça, que al llarg de tota la vida ha cultivat gèneres tradicionals com el paisatge, el retrat i el bodegó. Artista habitual de la sala Parés des de fa vint anys, el vincle amb la qual no vol abandonar, és una viatgera incansable, a la recerca de llums i paisatges nous per a la seva obra. Ni en somnis se li hagués acudit a Galofré muntar un espai d'art només fa uns anys, però alguna quadratura astrològica –en les quals ella hi deu creure perquè també exerceix d'astròloga– li va posar davant dels nassos l'oportunitat d'ocupar el local buit de la René Metras. “La família Metras preferia que l'espai s'ocupés de la cultura, i que no es convertís en una botiga per a turistes o en una cafeteria. Així que em van posar totes les facilitats. Jo, per la meva banda, feia temps que veia que molts artistes no ens sentíem prou representats en el sistema de l'art. En obrir un espai així hi vaig veure una oportunitat. Ja sé que tot plegat té molt de romàntic i idealista, però en moments de crisi, aquestes coses són possibles.”

Carmen Galofré no ha tocat pràcticament res del local, fins i tot ha respectat la tipografia de l'antiga galeria al rètol. Ha penjat un conjunt dels seus quadres però la seva idea és promocionar altres artistes també i que passin moltes altres coses com xerrades, tallers d'art i concerts. La pintora parla de “pont” per a artistes que tindran en comú “que hagin integrat la tradició a les avantguardes”. “Vull que sigui una galeria inclusiva, que fugi de les modes”, afegeix. Té previst que hi exposin artistes com els escultors Jaime de Córdoba i Raquel Cohen i el conceptual Jordi Isern. Al març exposarà l'obra recent de Jaume Muxart, pintor de 93 anys i en actiu que Galofré vol reivindicar.