Aspencat

Després que els Obrint Pas de Sarrià i Gironès aturessin l'activitat, un dels grups musicals valencians que més seguidors arrosseguen és Aspencat. En actiu des de fa vuit anys, acaben de treure el seu quart disc: Tot és ara. Tenen un directe espectacular i allà on van ho peten, que diuen ara sense tenir en compte el sentit escatològic del verb petar. O sí. A Girona, per Sant Narcís, van actuar al costat dels Catarres i van abarrocar les Barraques amb les seves lletres incisives que flueixen entre sons electrònics. Els etiquetadors musicals hi associen mots com ska, reggae, drum and bass o dubstep i la majoria dels seus nous seguidors pensen que el nom és un invent. Hi veuen el pencat, el CAT o fins i tot el PEN, però no sospiten que al darrere hi ha un mot tradicional valencià. Els Aspencat són de la Marina Alta i prenen el nom d'un plat fet amb bacallà que s'anomena espencat. Així és com el defineix el Diccionari Normatiu Valencià, l'únic que el recull: “Menjar elaborat bàsicament amb abadejo cru dessalat i pimentó torrat fets a tires, all trossejat i oli, al qual es poden afegir altres ingredients”. Lògicament, el nom ve del verb espencar, en el sentit d'esqueixar, tallar, trossejar. I de penca, entesa com una tira ampla i gruixuda que es treu d'alguna cosa, com un pebrot, la cansalada o el bacallà. Pencar, en el sentit de treballar, també prové d'aquestes tires que mai no es fan soles. I tenir moltes penques és sinònim de ser desvergonyit. Els Aspencat sempre han pencat per dir als antics dirigents del País Valencià, ara feliçment rellevats, que tenien moltes penques.