La Tate Modern i el pop art

El bressol del pop

Londres, ciutat cool per excel·lència, que rellançà el seu alè vital als anys 60 i 70 amb la cultura pop elevada a la categoria d'art, acull ara a la Tate Modern l'exposició The World Goes Pop, una mostra manifestament polèmica perquè pretén explicar una història global del pop art renunciant als grans noms. No hi vulguem trobar Warhol, Wesselman, Hamilton, Lichtenstein, Oldenburg, la reivindicativa Niki de Saint Phalle o la psicodèlica Kusama, ni cap dels representants del pop art defensat en el seu dia pels manuals de Lawrence Alloway ni els Nouveaux Réalistes encimbellats per Pierre Restany.

Un pop genèric

Es tracta d'un pop genèric, on importa més el tema que la fama de l'obra: si va d'activisme polític, del cos, de la revolució domèstica, del consum o dels mass-media. Un món il·luminat amb neó, embolcallat amb pell de fals lleopard i un recorregut del pop per espais perifèrics com l'Àsia o l'Amèrica Llatina. S'atura també a l'Espanya de la dictadura i mostra la crítica punyent de l'Equipo Crónica i de l'Equipo Realidad, al costat del valencià Joan Cardells i de dos artistes catalans, com Joan Rabascall i Eulàlia. El primer, inserit en la denúncia antibel·licista i Eulàlia, amb temes de gènere de la sèrie Etnografia, totes de la col·lecció del Macba. Exposició més d'intercanvi amb altres museus que de recerca pròpiament dita.

Rabascall i els manuals de pintar

El pop de la Tate troba un reforç en l'exposició que Joan Rabascall acaba de presentar a la seu del Centre d'Estudis Catalans de París amb la sèrie completa de La lliçó de pintura catalana. Quan arribà a París als anys 60, se sentí fascinat pels quaderns de divulgació de mètodes autodidactes per aprendre a dibuixar i pintar de la Walter Foster Art Books. How to Draw and Paint Landscapes, que després es generalitzà a tots els gèneres pictòrics. Sèrie realitzada als anys 80 com una reflexió davant els corrents neopictòrics de l'època, utilitza la mateixa estratègia del pop, inspirant-se en la banalitat de la cultura de masses. Teles emulsionades amb imatge fotogràfica en color muntades en bastidor i paraules en cal·ligrafia anglesa posen en crisi la pintura com a sistema de representació avui. Una sèrie de total actualitat que ha resistit els embats del pas del temps.