Tot en família
Jordi Casanovas tanca la trilogia sobre la identitat catalana fent temporada amb ‘Vilafranca' al Lliure
El Lliure tanca una trilogia que també ha fet temporada al TNC i al Teatre Poliorama
Un dinar de festa major a Vilafranca és com un dinar de Nadal o Sant Esteve arreu de Catalunya, és una cita anual que congrega fills, cunyats i néts a la llar paterna i es conjuren els records, sovint (no hi ha estadística que ho certifiqui encara) convertits en greuges dels uns contra els altres. Dels canelons i el cava se salta a la broma, que es va fent cada cop més ferotge alhora que es descobreix una mentida que ferirà part de la família.Vilafranca fa temporada al Lliure de Montjuïc des de demà fins al 29 de novembre. Recupera la disposició original d'un espai central amb dues grades de públic enfrontades, mirant-se fit a fit, com un terrible mirall.
Aquest muntatge, amb un repartiment ambiciós quant a nombre d'actors i trajectòria dels seleccionats (Marta Angelat, David Bagés, Manel Barceló, Lluïsa Castell, Georgina Latre, Vicky Puengo, Àurea Márquez, Marc Rius, Manuel Veiga, David Vert i Anna Ycobalzeta), és la primera producció de l'associació Teatres Amics, que ajunten cinc teatres públics amb una gestió a través d'un consorci. L'obra permet una fàcil identificació a través de les actituds dels personatges i també per la malaltia del pal de paller familiar, el pare, que comença a tenir un fort Alzheimer.
Vilafranca analitza els costums més domèstics d'una família mitjana com a àtom d'aquesta societat catalana que voldria ser tan tolerant i generosa. Després d'estrenar-se el febrer passat a Vilafranca, com a acte inaugural de la Capital Cultural Catalana del 2015, ha fet gira per Viladecans, Granollers, Sant Cugat, Manresa, Vic, Terrassa i Mataró. Després de Barcelona, la companyia encara té funcions a Girona (quasi acomiadant el Temporada Alta) i Tarragona.
Aquesta és la tercera part de la seva trilogia sobre la identitat catalana. L'autor i director explicava ahir que els primers apunts d'aquesta trilogia arrencaven del 2005 amb notes per a Vilafranca. Ara celebra que hagi estat la darrera de les que s'hi han enfrontat perquè aquesta dècada de distanciament ha servit per pair millor la trama i madurar les raons de cada personatge. Una història catalana (Sala Tallers del TNC, 2011 i Sala Gran, 2013) contraposava la Catalunya rural amb la postolímpica, amb gran capacitat per a l'especulació i els negocis més bruts. A Pàtria (Temporada Alta, 2012, i estada al Teatre Poliorama posterior) imaginava l'entrada a la política d'un presentador incorruptible per qüestionar la història oficial.
Casanovas estrena traducció i impulsa l'autoria
David Desola és un guionista barceloní que ha fet fortuna a Madrid i a Mèxic. Sobretot, arran del seu Almacenados, que es va poder veure el 2006 a la Villarroel amb José Sacristán. Jordi Casanovas reivindica el seu teatre, ara, amb la traducció d'aquest muntatge, que ha titulat Zona franca i que es podrà veure a la Sala Muntaner amb Lluís Marco i Pau Vinyals. El debat, evidentment, no varia: la relació que mantenen les persones adultes amb la feina de sempre i, en canvi, la mirada dels joves que només la veuen com un mitjà de supervivència.
Casanovas també és notícia perquè aquest divendres arrenca la segona edició sobre la dramatúrgia. El grup de treball busca complicitats amb productors per avançar en obres inspirades en biografies.
