L'escriptor que es fa gran amb relats

Pep Puig va creixent i madurant en aquest llibre. Segons la seva biografia, va debutar amb la novel·la L'home que torna i fa set anys va publicar Les llàgrimes de la senyora Marta. Però quan havia de venir la tercera novel·la, no va arribar. En canvi sí que ha vingut el seu primer fill acompanyat d'aquest recull de contes sòlids que fan més comprensiu el procés de maduresa literària de l'autor. Unes narracions que neixen en una infància que contempla astorada la duresa i complexitat de les persones grans que l'envolten, mentre que els tres últims contes, ja protagonitzats per adults, sentimentalment perduts, estan plens d'actuacions i reaccions que recorden l'abrandament passional de l'adolescència.

Sorprenentment, el narrador i protagonista de la ficció de gairebé totes les reaccions no és altre que Pep Puig.

Els quatre primers contes mostren la mirada perplexa d'uns nens davant un entorn carregat de contradiccions, en què es fan moltes preguntes sense respostes, especialment en l'àmbit familiar. Unes narracions nostàlgiques, en alguns casos sorprenents, en altres massa previsibles, però ben tramades, i en què ressalta la maduresa dels infants i les reaccions infantívoles dels adults.

El cinquè conte del relat, que dóna títol al llibre, és el que genera la crisi vital del narrador en plena maduresa a causa de la seva paternitat: “Sé que no es pot dir, però el dia que va néixer el meu fill no va ser precisament un dels dies més feliços de la meva vida. M'havia caigut un pes a sobre de l'envergadura d'un campanar. El futur escapçat tot d'una”, explica com a preàmbul a la narració. I torna al passat amb nostàlgia: recorda amb tota mena de detalls l'aventura que va viure vint anys abans, quan estava a Osca fent la mili. Una història trepidant en què ell demana un permís especial per trobar-se amb el seu primer amor, que no ha tornat a veure des que li va fer dos petons quan tots dos tenien deu anys. Anirà a cercar-la a Olot, on viurà tota mena de facècies per aconseguir el seu somni. No trobarà l'amor de la seva vida, però sí que hi ha una mena de reconciliació amb el seu passat sentimental.

Els dos darrers contes del recull ja s'endinsen en els amors i desamors i en l'adulteri com a protagonista i les gelosies que desencadenen.

L'anàlisi global de l'obra permet descobrir un increment constant en la maduresa creativa de l'autor, amb un primer relat molt pla i un segon sorprenent per la seva absurditat. La narració Tiet-pare, la més ben construïda de les quatre primeres, perd força, ja que s'intueix el desenllaç a la primera pàgina. Els tres darrers contes, que burxen en les contradiccions de les decisions sentimentals dels adults i que poden arribar al paroxisme de la violència física, reflecteixen l'eficiència creativa de l'autor.

Un acceptable llibre, amb un text refrescant i llegidor que mostra, sense ni tan sols pretendre-ho, l'avenç narratiu que va adquirint l'autor a mesura que el va redactant i que deixa el lector amb ganes de poder llegir la seva fallida tercera novel·la.