Paraboloide hiperbòlic

Que l'espai real és ondulat ha quedat evidenciat; per això hi ha tantes opinions i perspectives possibles. Tot plegat és reductible a un recorregut de simples línies rectes; se'n diu geometria reglada. No és presència d'una forma de cap geometria transcendent perquè la seva construcció és el resultat d'un conjunt de línies rectes. A aquesta forma geomètrica, el secret no li ve de cap misteri inspirat ni correspon a exercicis d'equilibri espiritual insòlits. D'entre les formes que coneixem, la més propera al paraboloide hiperbòlic és la que ofereix la cadira de muntar a cavall: encaixa ben bé entre el llom de l'animal i la zona dels engonals humans, conformant una continuïtat còmoda tant vers el sòl com vers el cel. Més o menys aquest encaix forma-funció se sintetitza actualment amb el mot ergonomia.

La vella càbala cercadora de la ràtio del transvasament dels obscurs mots nobles als clars conceptes numèrics, els únics que permetien una operativitat efectiva sobre la realitat, es desenvolupava molt bé per aquests arcans matemàtics, atès que tota altra interpretació resultava només verbalista, conduint a catàstrofes, desoris i fòbies sense fi entre humans. Irònicament els legistes a l'Aranzadi unificaren la jurisprudència testimonial de totes les versions possibles d'una legalitat d'efectes arbitraris, catastròfics i absurds.

No m'hauria volgut moure de les subtilitats creatives de Gaudí ni del pragmatisme constructiu de Fèlix Candela, desenvolupadors moderns de les meravelles d'una geometria reglada capaç de conformar idea i realitat d'ús i qualitat simbòlica. Però hem de reconèixer que els polítics actuals han fet del coneixement una xerrameca insulsa.