Moment zero

Tot i que ho anomenem procés de creació, l'art té un punt de partida. O molts. Des dels materials que fem servir fins a la història de l'art i tots els pensaments de l'artista. Res no surt del no-res. I a Ruth Moran (Badajoz, 1976) no li podem atribuir el mèrit que la seva obra neixi d'un Big Bang primigeni. Però, i tenint en compte que l'art sempre és un artifici, la seva obra sembla sortida de la buidor, d'un primer punt que sura en un espai fins ara inexistent i que comença a expandir-se. La qualitat de demiürg que té l'artista s'aplica en aquesta creadora extremenya que ha viscut els darrers anys al Penedès: des del punt passa al traç i del traç va construint geografies. Com si després d'haver creat una galàxia, ara es dediques a configurar les formes dels planetes que la formen

A la galeria Joan Gaspar, a la plaça Letamendi de Barcelona, presenta diferents sèries, en un treball global comissariat per la crítica d'art Imma Prieto. Una d'elles, molt característica de la seva trajectòria, presenta en gran format i sobre fons negre aquest gest expansiu que sembla que no tingui fi. L'artista, en un moment concret, abandona les seves formes en un determinat punt en què simulen haver aconseguit prou vida per continuar un procés cap l'infinit, independent de la intervenció de l'autora. Amb un plantejament similar, Ruth Moran mostra una altra sèrie en què el traç ha estat realitzat amb perforacions que prenen forma gràcies a la llum que entra pel revers del paper. En un plantejament cosmològic, aquests forats serien el concepte invers dels forats negres, ja que ens permeten crear, i no fer desaparèixer, un nou element que la superfície negra del quadre no tenia: la llum. I per la seva col·locació, suspesa del sostre, també ens permet veure, com si fos el satèl·lit de la Terra, la seva cara oculta. Aquesta peça va acompanyada del vídeo Performing the gesture (2014) en què se simula, en forma d'animació, el gest de l'artista.

En la mostra Diagnosi i infinit podem comprovar l'evolució de Morán, que originalment només utilitzava els traços de color platejat, gairebé blanc, i que ara ha incorporat el color, però amb el mateix plantejament d'un esclat de rebel·lia de l'omnipotent negre que es nega a seguir sent sempre la representació del no-res. El color és una manera més d'expandir-se i d'aportar noves dades a la seva geografia.