París, ciutat morta

Civilització i barbàrie

Després de la matança, el silenci. Al cor de la civilització, la barbàrie. Ja ho havia anunciat Walter Benjamin a les Tesis de la filosofia de la història: “No hi ha document de la cultura que no ho sigui també de la barbàrie.” La seva ciutat estimada, símbol de modernitat, civilització, cultura i progrés, la ciutat dels passatges, dels panorames, dels inicis de la fotografia i exemple del culte a la mercaderia, atacada per la barbàrie més ferotge. Aquesta ciutat retratada per Benjamin amb els seus missatges, anuncis, cites urbanes i exemple de la construcció d'una veritable ciutat d'immigració que ha acollit artistes i escriptors d'arreu, gent de nombrosos països del món, autènticament cosmopolita, ha hagut de viure l'horror de primera mà en un acte que pot ser vist com una declaració de guerra. Nous sommes en guerre, ha dit el ministre Manel Valls.

Incerteses

Pels que érem a París, els fets duen el color d'un futur incert. Ben segur que hi haurà un abans i un després. Una ombra plana sobre l'Europa dita sense fronteres. La guerra ha deixat de ser allà per ser aquí, entre nosaltres. Aquests dies París exercia de capital cosmopolita: Paris Photo al Grand Palais, esplendors i misèries de la prostitució de final del segle XIX al Musée d'Orsay, dones pioneres de la fotografia a l'Orangerie i Philippe Halsmann al Jeu de Pomme. La ciutat més retratada retia homenatge a la fotografia, com sempre, amb mirada d'amplis horitzons. L'endemà dels atacs, tot era silenci. La cultura, amb la boca tancada, expressava el seu dol. S'havia acabat la flanêrie retratada per Walter Benjamin i aquell París casual on André Breton podia trobar-se amb Nadja.

La cultura del silenci

Museus, biblioteques, teatres, auditoris, centres esportius, també Paris Photo, tot tancat. Era recomanat quedar-se a casa. Estacions de metro buides, calfred al carrer, gendarmes i exèrcit amatents a les cantonades, plors i flors als barris afectats, final de festa amb sang. París va esdevenir el dissabte 14 de novembre un espectre de si mateixa, un mirall del món que no troba o no busca solució als conflictes, que no practica el diàleg amb l'alteritat i que reacciona a la violència amb més violència. Quan en una ciutat tanca la cultura, esdevé ciutat morta.