Terrible buidor en la plenitud vital

La Virgueria signa un poema mes càustic encara que aquell Paisaje sin casas (I+d Eòlia, 2013) de Pablo Ley. Perquè si en aquell text (Marqués de Bradomín, 1990) els que pressentien que el futur se'ls esfondrava als peus eren uns dissortats estirabosses de mà, ara són una colla de joves els que canten aquell no future, una sensació de buit comparable a l'espai que hi ha entre una estrella i una altra al firmament. El to respira antiheroi còmic, però el paratge emocional que dibuixa és desolador.

Amb una dramatúrgia aparentment senzilla, es van desgranant en primera o tercera persona el cas de vides fallides que es plantegen un canvi per a millorar l'acceptació d'un mateix. Fins ara, tenen la sensació de no trobar mai ni el lloc ni el moment adequat per a imprimir un instant de glòria en el currículum. Ni les aficions tan sanes com voltar per la muntanya, ajudar la germana extoxicòmana i practicar snorkel són suficients per retrobar l'ànima en el centre de gravetat d'aquests joves que, més que enrabiar-se per un present, aparentment, sense revulsiu, decideixen caure en l'ostracisme, en el buit; refugiar-se en la sensació que el somni americà és això, un somni. Que no hi ha raons per les quals lluitar ni còmplices amb els quals iniciar aquesta epopeia. Potser l'obra insisteix massa a resseguir les històries, a voler fer un mostrari massa ampli de personatges quan és fàcilment comprensible que tots els perfils de personatges citats coincideixen en la frustració.

La interpretació dels actors aconsegueix la connexió amb el públic. Els més joves identifiquen millor les coordenades dibuixades, però és fàcilment imaginable. Resulta que un noi amb vida gilipolles s'arrisca a fer un viatge de 9 hores amb bus cap a un llac i un refugi. Des d'allà, contempla les derrotes dels altres i la seva pròpia. Els ideals d'aquesta dramatúrgia s'han empetitit, com els d'Aneboda, de Joan Yago (La seca 2015), que el seu instant de glòria és construir un moble d'Ikea amb èxit! Hi ha necessitat d'aventura urbana, però no es vol assumir el repte de fer un viatge de 8 mesos voltant per l'Índia. Posa el somriure als llavis molta estona, agraint el bonisme de les estrelles de Hollywood que són emblema de la lluita contra el canvi climàtic. Demolidor