Un regal picassià

Per a un estudiós no hi ha res més valuós que el seu arxiu. Les seves cartes, fotografies, llibres, apunts i anotacions. El més petit paper té un valor immens. Per a la historiadora de l'art Brigitte Baer, que mai va treballar amb ordinador, qualsevol cosa tangible que guardava en el seu arxiu era un tros del seu pensament. Baer va morir el 2005 als 74 anys sense deixar instruccions al seu únic hereu, el seu nebot David Leclerc, sobre quina podia ser la millor destinació del seu fons documental. Això sí, en un escrit pòstum li va confessar que patia per la seva conservació. Sense dir-li-ho explícitament, el va instar a trobar un lloc que respectés el seu llegat de papers.

Baer estimava Barcelona. Hi va tenir molts vincles; el més important, el de l'amistat. Era íntima de Paco Rebés, el director de la galeria A34, al qual fins i tot li va confiar el seu gos quan va morir. A tots dos els unia la passió per Picasso. Baer va dedicar mitja vida a l'estudi de l'obra gràfica del geni, fins a convertir-se en una autoritat en el seu coneixement. El seu arxiu té una importància cabdal per entendre com va arribar aquesta historiadora de l'art parisenca a captar l'essència dels gravats de Picasso. Les seves investigacions es van recollir en set volums: Picasso peintre-graveur. Catalogue raisonné de l'oeuvre gravé et des monotypes. 1899-1972, una bíblia per als savis picassians.

Leclerc va arribar a la conclusió que el lloc que la seva tieta desitjava per al seu arxiu personal era el Museu Picasso de Barcelona, on sempre va ser rebuda amb els braços oberts i va fer de comissària d'una exposició a finals dels noranta. L'exdirectora Maite Ocaña la recorda emocionada: “Era una dona molt especial, poques persones m'han impactat tant com ella. Molt meticulosa, exigent, dura quan calia, i sobretot sensible. Mai oblidaré la impressió que li va fer el Tapís de la Creació de Girona, deia que era el millor que havien vist mai els seus ulls”.

L'amistat, l'estima per l'art del nostre país i, és clar, la petjada que va deixar Picasso a la capital catalana han estat decisius perquè el fons de documents de Baer hagi acabat anant a parar al centre del carrer Montcada, que serà encara més de visita obligada per a tot estudiós que vulgui fer noves recerques. El museu té una col·lecció esplèndida de gravats de l'artista, amb més de 1.500 peces. Ara hi suma piles d'informació de com es van crear. “Té tot el sentit que aquest arxiu es quedi aquí”, exclama Leclerc. Al museu, els cauen les llàgrimes. I han acceptat la petició, l'única, que els ha fet Leclerc per homenatjar Baer: un llibre que aplegui els seus escrits més significatius, del qual en tindrà cura Brigitte Leal, una altra bona amiga seva, i, a propòsit, també de Barcelona. El 2017 estarà enllestit.