La corona del Príncep Carner

El servei de Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona m'ha fet a mans un exemplar de l'edició extraordinària —superlativa— que el professor Jaume Coll ha preparat per commemorar el primer centenari de l'aparició de La paraula en el vent de Josep Carner, el vuitè recull de l'autor i, indubtablement, tot un referent històric i artístic de la lírica catalana del segle XX.

L'edició, la pura veritat, és una autèntica meravella des de tots els angles possibles. Són tres volums dins un estoig: un facsímil d'un exemplar de l'edició original amb esmenes autògrafes de l'autor; l'edició crítica que fixa el text definitiu de 1914 i, al mateix temps, presenta la gènesi de tots els poemes des de la seva publicació original fins al llegendari volum conjunt, Poesia (1957); i un recull de textos teòrics de Carner i ressenyes d'altres autors que enriqueixen la lectura amb nocions precises sobre el marc conceptual i la recepció crítica. La presentació és impecable: el facsímil, ben reproduït; tots els textos, ben impresos amb la pisada ben dosificada sobre un paper bo; el relligat ben fet, amb plecs i l'estoig bisellat i ben construït. I la tasca tècnica i filològica de curador que ha dut a terme el professor Coll és, innegablement, de primeríssim nivell. Podem resseguir de cap a cap i al detall el procés d'escriptura de Carner a l'hora de crear La paraula en el vent, des de les coordenades teòriques generals fins a la formalització de cada text, passant per l'estructura del recull, els nuclis temàtics, els referents biogràfics i els registres expressius. Cal dir que les intervencions de Coll tenen una doble lectura, perquè, d'una banda, es cenyeixen al text, però, de l'altra, són una lliçó magistral universal sobre la cultura literària i l'art de l'escriptura i la lectura de poesia.

Mai no s'havia produït una edició tan rigorosa d'un poemari d'un autor modern. Estem davant d'una autèntica primícia i espero, de tot cor, que aquesta magna operació erudita i editorial no acabi aquí. Que meravellós seria disposar d'una edició de les Elegies de Bierville, Les irreals omegues, Vacances pagades, Màrsias i Adila, El Príncep i Tot és ara i res d'aquestes característiques! I, posats a demanar, tant de bo que el públic lector respongui com cal davant d'aquesta joia del Príncep Carner! El llibre ja és a les taules de novetats de les principals llibreries de la nostra ciutat.

I, mireu bé qui us ho diu, una de les persones menys sospitoses de ser un carnerià incondicional d'aquells que perden el món de vista i farien qualsevol cosa per encimbellar el seu déu poètic. Justament els únics peròs que es troben a l'edició és que Jaume Coll, en la seva admiració il·limitada, algunes vegades es passa en els seus judicis quan afirma que “funda la poesia amorosa moderna en català” o “el Noucentisme d'Ors no li va despertar cap interès”. Però tot i les pegues, és una edició innovadora i modèlica que ha de llegir tothom: els amants de Carner, els estudiosos i els crítics, els poetes de tota casta i condició i el públic lector general.

Aquesta edició ens ensenya dues lliçons. Les publicacions universitàries s'han de tenir molt en compte i sovint són un producte ben elaborat que pot competir tranquil·lament amb les edicions comercials. La poesia catalana moderna és un territori immens que encara no s'ha acabat d'explorar del tot. Ens calen encara molts treballs com el del professor Coll.