feminitats
ada castells
Màquines expenedores de literatura
Una iniciativa de l'empresa emergent Short Édition de Grenoble, als Alps francesos, ens està fent enveja i no de la sana perquè l'enveja no ho és mai, no fotem. Han instal·lat uns dispensadors de literatura a les parades d'autobús. Si has d'esperar un minutet, tres o cinc la màquina t'escup un microrelat gratuït que et tindrà entretingut l'estona que et calgui. L'Ajuntament creu que aquesta pot ser una manera de donar a conèixer la ciutat per una iniciativa cultural i no només pels seus alts índexs de criminalitat. Pot semblar una fotesa i, ben mirat, sí que ho és perquè un també es pot entretenir badant, una activitat sana i menystinguda, però ens fa enveja perquè és una sortida econòmica per als escriptors. Els autors dels relats són els de la comunitat de Short Édition, que han creat una plataforma per publicar on line les seves cosetes (solen ser textos breus). La retribució per als productors de literatura per a expenedores és del 10% brut per text triat, és a dir, com més demanda hi hagi dels seus relats, més cobren. El que no m'acaba de quadrar és que el 10% de franc és res, tant a Grenoble com a Sebastòpol. Per ara els calerons no surten del lector, acostumat que la lectura no costi ni un duro, sinó de les empreses associades a Short Édition: hi ha una escola d'escriptura, un grup mediàtic i el Réseau Entreprendre, que és una associació d'empresaris que potencien empreses emergents amb assessorament i deixant-los calés. Se suposa que si els donen suport és perquè ho deuen veure viable. Toquem fusta. Si hi ha una cosa clara és que la literatura és necessària.