“L'amistat és l'element clau”

Són músics de Standstill, Mi Capitán, The New Raemon i Mi Capitán, entre almenys una dotzena altra de bandes, però des dels temps de l'institut comparteixen un mateix projecte: Egon Soda, amb una trajectòria bastant anòmala (el primer disc va arribar deu anys després de formar-se i, per al segon, va caldre esperar tot un lustre), encara que amb un funcionament actualment més constant. Tres membres del grup, tanmateix, viuen a Barcelona, i els tres restants, a Madrid. “Assagem menys, és clar, però vam fer-ho tant durant els inicis del grup que ja en vam tenir prou”, ironitza Ferran Pontón, guitarrista i compositor.

Dos anys després d'El hambre, el enfado y la respuesta, un disc doble que els va tornar a situar en primera línia del rock barceloní de més impacte a la resta de l'Estat, Egon Soda publiquen Dadnos precipicios (Naïve), un àlbum de rock d'influx nord-americà amb pinzellades de soul, alt-country i, fins i tot, jazz llatí (gentilesa del saxofonista Gorka Benítez). “Vindran uns quants precipicis, personals i comunitaris, d'índole política, social i econòmica –vaticina Pontón, autor dels deu temes–. I hem d'estar preparats per llançar-nos-hi sense por.” “Sempre miro de fer un joc de miralls entre el que em passa a mi i el que passa a fora –afegeix–, però en aquest disc l'element polític i social, d'alguna manera, és present en totes les cançons sense excepció. Mantenir-se'n al marge de manera natural ja és impossible.”

Dadnos precipicios ha estat gravat aquest estiu en una estada de dues setmanes a la Casa Murada de Banyeres del Penedès, una masia reconvertida
fa uns anys en estudi de gravació per Jesús Rovira de Lax'n'Busto. “Necessitem, com a grup, que tot tingui un aire familiar. L'amistat, per a nosaltres, continua sent l'element clau”, diu Pontón, que cedeix la veu cantant a Ricky Falkner, un dels productors –Egon Soda a banda– més reputats del país. “No sé quina mena de cantant sóc ni tampoc quina mena de cantant acabaré sent, tot plegat forma part d'un procés de descoberta”, apunta Falkner, que en altres aventures en paral·lel ha exercit tant de baixista com de bateria. “En Ricky és com els cantants de tango –intercedeix Ponton–, ja que els que el coneixem sabem que canta la seva vida. Ha incorporat a la seva veu un munt de coses que li han passat i cada cop emociona més.” Egon Soda presenta Dadnos precipicios, demà, a l'Auditori de Barcelona (21:00h).