El retorn de Lady Day

La biografia en còmic de Billie Holiday, anomenada Lady Day, del dibuixant José Muñoz i del guionista i literat José Sampayo editada per Salamandra, és una acurada reedició d'un treball que ja va impressionar a principi dels noranta quan va ser publicada a l'Estat espanyol. Es tracta d'una biografia feta a mida per als dos autors argentins, directament deutors del gran Alberto Breccia.

Amb el gran personatge Alack Sinner, un investigador marginal, ferit per la vida i especialista en posar els peus a la galleda en els ambients sòrdids de Nova York, ja havien assajat caminar gràficament pel cantó fosc. Havien donat vida a personatges molt marcats pel destí als quals els és impossible sortir del pou de la fatalitat, tot i que aspiren a trobar una llum.

Billie Holiday va trobar la llum amb la seva música, però quan no era ella mateixa, altres la deixaven a les fosques. Una metàfora que encaixa amb el plantejament expressionista dels dibuixos de Muñoz, que en aquesta obra es fa encara més evident pel contrast del blanc i el negre, per la misèria i glòria del personatge. El llibre arrenca quan un redactor rep l'encarreg de fer un reportatge sobre la cantant amb motiu de la celebració dels 30 anys de la mort de l'artista. El periodista es planteja si fer un article que glosi la seva música i la seva complicitat creativa amb figures del jazz com Lester Young, Coleman Hawkins, Gerry Mulligan i Louis Armstrong, o aprofundir en els aspectes més tèrbols amb què es va relacionar Billie Holiday: prostitució, drogues, sexe convulsiu i alcoholisme. Finalment l'obra demostra com, vivint al límit, va ser una de les més grans. O la més gran. Paradoxalment, al contrari de les històries d'Alack Sinner –que apareix de marrec al còmic i li canvia una roda a Billie Holiday–, la música no sembla sonar com ho fan a les històries del detectiu, que realment aconsegueixen una musicalitat que s'introdueix en els sentits del lector com si fossin notes reals.