L'exposició de l'Any Xammar arriba al Santa Caterina
Comissariada per Joan Safont, reivindica la figura d'un dels periodistes més cosmopolites i clarividents dels anys trenta
El muntatge incorpora un documental sobre la seva vida
El periodisme a base de declaracions, rèpliques i contrarèpliques que s'estila avui empal·lideix davant la solidesa argumentativa, la gràcia de l'estil, l'observació sagaç i l'humor intel·ligent amb què havien omplert pàgines i pàgines de diari els Pla, Gaziel, Sagarra o Xammar, aquella generació dels anys trenta que seguien l'actualitat, no des de la redacció, sinó a peu de carrer o a a la taula del cafè, la seva prolongació social, i, si feia falta, dalt d'una tartana, un vagó de tren o un transatlàntic per donar compte, també, del que passava a l'altre cap de món. Enginyosos, intrèpids i una mica vividors, escrivien en un català tan net i clar, que avui quasi fa l'efecte d'una llengua estrangera. Dels grans mestres d'aquella generació, als quals de tota manera secundava una cort magnífica (Just Cabot, Josep M. Planes, Irene Polo, Francesc Madrid), Eugeni Xammar (!888-1973) continua sent el menys conegut, i això a pesar de la meritòria labor de recuperació impulsada per Quaderns Crema amb l'edició de les seves cròniques i, sobretot, les seves memòries (Seixanta anys d'anar pel món). La commemoració, l'any passat, del 125è aniversari del seu naixement i el 40è de la seva mort va donar ocasió de tornar a reivindicar-lo amb una exposició que, impulsada per l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar i comissariada per Joan Safont, es va presentar el setembre del 2014 al Palau Robert com el colofó d'un Any Xammar tristament enfosquit per les celebracions espriuanes. Avui, després de passar per l'Espai Catalunya Europa de la Unió Europea, el muntatge arriba a l'Espai Santa Caterina de Girona (17.30 h), on es podrà visitar fins al 27 de febrer.
El muntatge, que reprodueix un ambient de treball a mig camí de les velles redaccions de diari i les taules de la biblioteca de l'Ateneu, revisa la trajectòria de Xammar en deu àmbits que corresponen a deu moments històrics dels quals va ser testimoni lúcid i compromès, des de la Primera Guerra Mundial a l'ascens del nazisme, la Rússia soviètica, la proclamació de la República o la Guerra Civil. L'exposició incorpora també el documental Eugeni Xammar, la ploma silenciada”, dirigit per Esteve Teixidó, que reconstrueix la trajectòria de l'autor a través d'entrevistes a historiadors, periodistes i persones del seu entorn.