El primer paisatge
Troballa excepcional a Vimbodí i Poblet: una pedra gravada amb el mapa d'un campament de fa 13.000 anys, considerada única al món
La peça esdevé un dels primers exemples de paisatgisme documentats en la història de l'art
Les excavacions al jaciment del Molí de Salt, a Vimbodí i Poblet (la Conca de Barberà), han posat al descobert una peça “única al món”: una pedra gravada, de fa més de 13.000 anys, amb la imatge de set cabanes, que ja ha estat considerada com a “la primera representació d'un grup social coneguda fins a la data i un dels primers exemples de paisatgisme documentats en la història de l'art”, segons l'Iphes (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), responsable de la intervenció arqueològica. Fins ara, de l'art paleolític, només se'n coneixien les representacions d'imatges de cérvols i d'altres animals o de paisatges naturals, muntanyes i rius. “Però per primera vegada trobem un paisatge humà, la representació d'allò que tenien al davant, un campament”, afirma Manuel Vaquero, director de l'excavació i responsable del seu estudi juntament amb Marcos García-Díez (Universitat del País Basc).
La datació d'aquesta peça d'art moble se situa al paleolític superior, fa 13.000 o 14.000 anys. La peça és una placa d'esquist, de 18 centímetres de llarg i 8,5 d'ample, que presenta set motius semicirculars gravats que, per la forma i les proporcions, poden interpretar-se com a cabanes, i que, com si es tractés d'un mapa, “constituirien la representació d'un campament de caçadors, la primera d'aquestes característiques que es documenta”, segons l'Iphes. El nombre de cabanes dibuixades, set, “coincideix també amb el nombre habitual d'una banda de caçadors prehistòrics”.
“Per primera vegada trobem al registre arqueològic una peça com aquesta; és excepcional”, va dir Vaquero, que hi va afegir: “Tenint en compte que els campaments són la manifestació espacial de l'estructura social dels caçadors, la plaqueta del Molí del Salt es pot considerar com la primera representació d'un grup social.” Els responsables de l'Iphes també van destacar que es tracta “d'un art profà, allunyat de les implicacions ideològiques que sovint s'atribueixen a les representacions paleolítiques”.
Un únic autor
Un cop analitzat el gravat, els investigadors han determinat que tots els motius “es van dur a terme amb la mateixa eina i utilitzant la mateixa tècnica, cosa que indica que el gravat va ser realitzat per un únic individu en un curt espai de temps”, va explicar Marcos García-Díez. “Això suggereix que el gravat estaria mostrant una realitat que l'artista hauria contemplat davant els seus ulls en el moment de la representació”, va afegir-hi. Es tractaria, per tant, d'un dels primers exemples de paisatgisme documentats en la història de l'art, amb la particularitat que aquest cop “estem per primera vegada davant d'un paisatge exclusivament humà”.
L'alcalde de Vimbodí i Poblet, Joan Güell, va refermar el compromís de l'Ajuntament amb la continuïtat de l'excavació, que va començar en aquest jaciment fa setze anys. La troballa l'acaba de publicar la revista científica internacional Plos One (http://dx.plos.org/10.1371 /journal.pone.0143002).