La vectorialitat dels tensors

Aquest títol pot semblar massa enrevessat però no ho és gens quan se l'entén correctament; l'he manllevat de la física einsteiniana i indica que quan es dóna una intenció, ensems aquesta intenció va carregada ja i es carrega de tot el que troba entremig. Seguiré amb un exemple plàstic –no pas més entenedor per a la majoria de la gent però, si més no, potser més explícit–: un color (el color d'una cosa) no és del color al moment de la percepció, com es veu, sinó que l'aparença suporta i implica ja la totalitat contradictòria de la lluminositat de l'espai on el color considerat es troba, atès que a la coloració incideix la del camp gravitatori en què cada cosa es mostra i on incideixen tots els matisos que, per semblants circumstàncies, efecte i impacte, expandeixen tots els altres objectes que hi són presents. El color visible d'una cosa és la complexitat dels reflexos i llurs matisos de totes les incidències lluminoses que es produeixen en un espai en un moment donat. No sé si he estat més explícit però d'això se'n diu impressionisme.

Doncs un tensor som cadascun de nosaltres carregats de tot el que ens constitueix, ens ha tocat socialment en sort i aspiren exercir a l'entorn en què ens trobem. Però el tensor que som per executar-se ha de travessar uns ambients i territoris o camps gravitatoris que en fan un vector constantment modificat per les implicacions condicionants de l'espai social i material que travessa. El resultat és que ningú no és definible prèviament i no arribem a saber mai amb qui tractem, a més que nosaltres mateixos ens modifiquem per assumir o adaptar-nos. En temps d'egoismes polítics màxims ens cal filar molt prim per evitar resultats decebedors.