Mirada distant en ecosistema complex

Fa uns anys es defensava que la cultura fos un element més de l'estat del benestar, al costat de l'educació i la sanitat. Avui està contínuament fiscalitzat. D'un festival (o d'una programació de teatre públic o privat) es volen conèixer només tres dades: subvenció, pressupost total i espectadors totals. Tothom estarà d'acord que tot ha de tenir el màxim rèdit social, però és errònia (per simplista) la mirada a aquests factors. Perquè, en realitat, són tres puntes de tot un ecosistema complex (que se li suma la descoberta del talent, la complicitat dels artistes o la relació de qualitat amb el públic, per exemple). Aquestes tres dades, soles, caurien, són com tres grans torres enmig d'un desert: cal tot l'entramat de sota, que fa la cultura integradora i social.