1.000 més que un cuc

David Bueno és professor i investigador de la Universitat de Barcelona, especialista en genètica, neurociència i biologia del desenvolupament. Ha centrat la seva recerca en el desenvolupament del cervell en els àmbits genètic i cel·lular, i la seva relació amb la conducta. Col·laborador habitual i preuat, tant de la secció d'Opinió d'El Punt Avui com d'aquest suplement en què cada setmana ens ofereix un tast de llibres relacionats directament o indirectament amb la ciència, ha publicat desenes d'articles i diversos llibres de divulgació, entre els quals 100 controvèrsies de la biologia (Cossetània) i L'enigma de la llibertat (Bromera), obra, aquesta última, que li va valer el Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General.

Per què comentem el currículum d'inici de l'article? Perquè David Bueno és un savi, un del segle XXI, amb jupa de pell negra i moto de 1.500 cc, però amb la vocació, el rigor i la passió dels clàssics. Si ell ens planteja que les incoherències del comportament de l'espècie humana tenen una explicació genètica, és així.

En el seu darrer llibre, 100 gens que ens fan humans. Poetes i assassins, inventors i imitadors, racionals i dogmàtics, biològics i culturals, ens pregunta: “Per què les persones som una espècie capaç d'estimar i d'odiar amb un mateix cor, d'anhelar la llibertat i de témer-la?” i ens ofereix una explicació objectiva relacionada amb la genètica i el context cultural.

En el que ja és el 34è número de la col·lecció De Cent en Cent de l'editorial vallenca Cossetània hi trobem la descripció de 100 gens amb la corresponent fitxa tècnica (localització, nom, longitud del gen, longitud de la proteïna, gens veïns i la representació esquemàtica) i una explicació que ens fa del tot comprensibles les funcions del gen i què afecta. I sempre tenint en compte que és “un territori fronterer on poder reflexionar sobre què és allò que ens fa humans”, fronterer entre la genètica i el substrat cultural.

“Els humans pertanyem al regne dels animals, a la classe dels mamífers, a l'ordre dels primats i a la família dels homínids. Per evolució biològica, compartim avantpassats comuns amb tots els primats i amb tota la resta d'animals [...]. Hi ha una cosa, però, que ens distingeix radicalment: la cultura. La nostra espècie ha estat capaç de generar un fotimer de cultures d'una diversitat increïble [...], i de desenvolupar l'art i la literatura, la ciència i la tècnica, la filosofia i l'ètica [...]. La cultura evoluciona sense aturador”, escriu Bueno.

Els 100 gens que ha triat Bueno, d'entre els 21.000 que formen el nostre genoma, estan dividits en tres grups: els que contribueixen a formar el nostre cos i el nostre cervell, alguns dels que estan implicats en el funcionament del nostre cos i els que condicionen els nostres comportaments, la nostra cultura.

L'autor mateix ens adverteix que no és “un simple catàleg de gens: seria avorridíssim”, ha triat els que controlen o condicionen aspectes culturals, quins ens fan ser emocionals i racionals, dogmàtics i creatius, altruistes i egoistes, constructors i destructors, poetes i assassins, sedentaris o esportistes, alts o baixos, morenos o pèl-rojos, sans o malalts, arriscats o prudents, homes o dones i un veritable llarg etcètera.

Tenir 21.000 gens ens fa superiors a la resta d'animals? Si valorem que un cuc en té 20.000, no gaire. Però un cuc no sap escriure poemes, ni un llibre interessant i sorprenent com aquest.