El Masnou recupera la memòria històrica
En unes publicacions semestrals tractarà d'episodis o personatges de la seva història
Un equip editorial supervisarà i escollirà els temes de recerca
El Masnou vol recuperar la memòria històrica i per això ha iniciat un procés de recerca del seu passat. És una iniciativa personal de l'alcalde de la localitat, Jaume Oliveras, que és historiador de professió i que ja la va engegar en el mandat passat quan era regidor de Cultura. Ara es concreta amb la publicació del primer volum de Quaderns d'Història Local del Masnou, que està dedicat al masnoví Lluís Benito Embid, víctima de la repressió franquista.
L'objectiu és, a partir d'ara, elaborar una “publicació semestral en què es puguin desenvolupar temes o personatges de manera monogràfica”, precisa l'alcalde a aquest diari.
El primer pas, explica Oliveras, serà crear un consell editorial integrat per historiadors i experts, que “marcarà una mica els criteris amb un rigor científic” per decidir sobre quins temes es farà recerca. Els temes dels projectes els podran proposar tant el consistori com els ciutadans. Un cop s'elegeixi un tema, s'escollirà la persona o l'equip que l'investigarà.
Encara no se sap sobre què versarà el pròxim quadern, encara que Oliveras assegura que té diverses propostes al cap, però no en dóna més detalls. Tot i això, remara que ell creu que hi ha tres episodis històrics que són rellevants i que s'haurien d'investigar. Un és la vinculació dels mariners masnovins amb Amèrica, on anaven a buscar-se la vida i a comerciar. “L'aventura americana del Masnou”, subratlla.
Un altre dels temes destacables segons Oliveras és la Segona República. Considera que s'ha parlat molt poc dels anys trenta. “És un tema tabú”, subratlla Oliveras, que hi afegeix: “La gestió del govern és poc coneguda i en el cas del Masnou té unes dosis de gran modernitat i de valors que avui dia són necessaris.”
El tercer tema clau per l'alcalde i que haurien de tractar els quaderns és la lluita contra el franquisme i la repressió del règim, que va implicar que molta gent, també masnovins, anés a camps de treball o es veiés obligada a marxar a l'exili.
Per Oliveras aquestes dues darreres qüestions s'han silenciat perquè durant la Transició “es van pactar una sèrie de coses: amnistia a canvi d'impunitat”. Per ell, però, “no s'han de confondre les coses. No es tracta de revenja, sinó de restaurar la memòria històrica i reconèixer els crims i la repressió que hi ha hagut.”
El primer quadern
Un d'aquests casos poc coneguts és el que enceta aquests quaderns de la història masnovina: la figura de Lluís Benito Embid, mort el 1964 a causa d'una pallissa a la comissaria. Es va decidir començar amb ell arran d'una moció que es va aprovar per majoria el juliol del 2014 en què els polítics del Masnou feien palès el seu suport a la família i condemnaven la violència del règim franquista.
Per Oliveras és essencial que un poble recuperi la seva memòria històrica, ja que “el coneixement del passat és fonamental per entendre la societat en què vivim i construir el futur”, subratlla.
