La galeria Walker de Liverpool

Cada dia m'agraden més els petits museus. No cal comprar l'entrada per internet (molts són gratuïts), ni fer cues, ni dedicar-hi més de dues hores perquè el que s'hi exposa és de dimensions humanes; a més, els restaurants són acollidors i no hi ha gaire gent i les col·leccions, en ser menys conegudes, sempre amaguen sorpreses.

Quan viatjo miro de buscar aquestes petites galeries que han quedat sepultades en el temps i descobrir-les secretament. Així ho vaig fer tot visitant Liverpool. Mentre els turistes feien cues a The Cavern per trepitjar l'escenari on van començar a actuar els Beatles, em vaig dirigir a la Walker Art Gallery, un edifici d'arquitectura clàssica situat en una plaça que sembla la londinenca Trafalgar Square, però en miniatura.

Un cop a dins, una gran escalinata et porta a unes galeries on el parquet cruix quan hi passes i que fan olor d'humitat i de temps: parets de colors sanguinolents i claraboies que deixen filtrar la llum zenital. Em fascina una taula de Simone Martini, L'educació de Jesús, que té la delicadesa d'un miniaturista i que genera una pau que contrasta amb el pathos del Davallament, d'Ercole, de Roberti. Hi ha una sensual Nimfa i la font, de Lucas Cranach, amb ulls de gat i mirada de diable, un bon Sopar d'Emaus, de Tizià, i un autoretrat de Rembrandt jove extraordinari banyat en clarobscur. La col·lecció de pintures prerafaelites és boníssima i mostren temes bíblics amb formes modernes.

Es tracta d'una de les millors col·leccions de pintura de fora de Londres i cal mantenir-la allunyada de l'homo turisticus, que al seu pas tot ho banalitza. No ho digueu a ningú, please.