Felicitats i moltes gràcies, Bienve

Hi ha premis oportuns i premis justos. El Premi Nacional de Cultura Popular atorgat a Lleida a Bienve Moya és oportú i és just. Oportú perquè arriba al final d'una trajectòria laboral, que no vol dir final de cap trajectòria intel·lectual ni de mestratge, i és un premi just perquè reconeix una trajectòria nítida de treball en bé de la cultura i amb una clara voluntat de reconstrucció i consolidació nacional. Han estat molts anys lligats a l'administració, però també més enllà d'aquesta, Bieve Moya ha deixat l'empremta de la feina de donar categoria a la cultura popular, traient-la de l'anècdota a què hauria pogut quedar reduïda en el temps de la dictadura i que podia haver seguit en aquesta anècdota segons el model que s'hagués imposat. Cal dir, però, honestament que l'administració no ha (no hem) sabut encaixar en el seu lloc persones com el Bienve. Entestada com està l'administració en categories i nivells no ha (no hem) sabut donar resposta sempre a la necessitat de treballar amb ampli marge de llibertat. Algunes vegades se'ls han negat recursos i a vegades els hem negat complements remuneratius amb una mesquina gasiveria que segurament els ha fet treballar amb una certa malfiança. Persona de sòlides conviccions d'esquerres i catalanista, Bienve Moya ha sabut lligar el concepte de cultura popular com a un dels pilars fonamentals de la cohesió social de la nostra societat i ha donat referents clars àmpliament acceptats.

Avui la festa és com és perquè hi hagut qui l'ha pensada, l'ha viscuda i l'ha construïda recuperant els vells valors de la socialització al carrer i ha sabut adequar-la a les necessitats d'avui en dia, prescindint de modes passatgeres i evitant els elements uniformitzadors, deixant de banda elements que poden enlluernar però que són superflus, reivindicant una certa autenticitat tot invocant els referents immaterials i el sentit de la cohesió social en un àmbit concret amb noms i cognoms i de referents, també, concrets.

La trajectòria de Bienve Moya va lligada a la cultura popular. Però Moya no només és un teòric, sinó que d'ençà dels anys seixanta ha treballat recreant la festa a partir de cercar la combinació equilibrada entre la tradició, entesa com la posada en escena novament d'aquells valors cívics i socials que vénen de lluny, amb la necessària adequació als interessos de la societat d'avui. No ha estat fàcil fer-ho: ha fet un trajecte combinant la reflexió, l'estudi teòric i la pràctica de la festa i de la cultura popular. I tot plegat ha possibilitat nous criteris, ha fixat objectius plausibles a la nostra festa, ha generat corrent d'opinió; en definitiva, ha exercit un mestratge sòlid i reconegut. Però la seva trajectòria té altres vessants prou reconegudes des de la primera obra de teatre, El sac, o els poemes revolucionis signats com a Ferran Palol, o els contes per a canalla; ha generat tota una àmplia bibliografia sobre les llegendes que constitueix avui una referència per als estudiosos del tema i un llarg vessant de treball cívic que culmina en el grups d'Els altres andalusos.

I, està clar, també hi ha detractors. La nostra societat ja ho té. No es contradiuen arguments, no s'ofereixen alternatives, s'intenta ridiculitzar i desacreditar el personatge per anar contra la persona, s'intenta demonitzar la seva feina amb qualificatius desqualificadors. Això és així. Ens agradi o no.

Aquest premi honora qui el rep i qui el dóna per la bona elecció. Però és un premi que també i en aquest cas obliga el Bienve a continuar treballant, ara més enllà de les obligacions laborals formals acabades, en bé de la cultura popular i del país. Quan s'han passat anys fent-ho, i fent-ho bé, tampoc no serà cap càrrega feixuga sinó una manera de seguir demostrant que des de la modèstia i la humilitat es poden fer serveis al país.

Felicitats i moltes, moltes gràcies, Bienve.