Jocs que fan història

Els romans, del pas de la infància a l'edat adulta en deien “deixar les nous”, en referència a un dels jocs preferits de la canalla en aquella època. Aquest canvi, però, no significava deixar de jugar perquè de jocs, en època romana, i fins i tot abans, n'hi havia per a totes les edats. Ahir, a moltes llars, les joguines que van portar els Reis van ser les protagonistes de la jornada i segur que petits i grans van aprofitar una estona per jugar plegats i avui i els pròxims dies les joguines encara centraran l'atenció entre les famílies.

Tot i que les plataformes digitals prenen cada cop més protagonisme i el carrer es va deixant de banda per centrar les estones d'oci al davant d'una pantalla, hi ha joguines que han sobreviscut al pas dels segles i encara apareixen a moltes de les cartes als Reis de l'actualitat. Aquest any, Ses Majestats hauran portat un altre cop moltes joguines que ja es coneixien a l'antiguitat i que han sobreviscut fins als nostres dies, com ara nines, arrossegadors, io-ios, pilotes, bales baldufes o alguns jocs de taula com són el tres en ratlla o els escacs.

La necessitat social de jugar ha existit en totes les èpoques. Així ho mostra l'exposició Jocs i joguines a l'antiguitat, que es pot veure al Museu de Badalona, produïda pel Museu d'Arqueologia de Catalunya a través d'Arqueoxarxa, la xarxa de museus i jaciments arqueològics de Catalunya. Les 130 peces que es mostren són un compendi de jocs i joguines que han fet història i procedeixen de 13 museus de Catalunya. Hi trobem, entre d'altres, un sonall de bronze del Museu Nacional d'Arqueologia de Tarragona, una nina hel·lenística del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries, una figureta de cavall del Museu de Tàrrega o un taulell andalusí del Museu Comarcal de la Noguera, de Balaguer. Les peces estan contextualitzades en espais que mostren l'evolució del joc segons l'edat. Hi apareixen ressenyats jocs de falda, d'imitació a la vida adulta, jocs en grup, de destresa, de punteria, d'atzar i de tauler.

Fet el joc, feta la trampa

Esther Gurri, comissària de l'exposició, explica com el joc s'adapta a la idiosincràsia de cada moment, i si en època grega el joc va tenir una visió més educadora, el món romà és molt més lúdic. De fet, alguns dels emperadors més coneguts eren grans aficionats als jocs, sobretot els d'atzar, i hi apostaven importants sumes de diners, una pràctica que podia acabar arruïnant moltes famílies i que més endavant, amb l'arribada del cristianisme, va passar a ser mal vista, tot i que no es va abandonar.

Un dels jocs d'atzar més coneguts d'època romana són els daus, però també hi ha exemples de tabes de diferents materials, un joc que havia estat popular fins fa poques dècades i que remunta les seves arrels al món de la mitologia grega. El mateix Zeus es va endur Ganimedes tot prometent-li que
jugaria a les tabes amb Eros.

La mostra permet descobrir també que les trampes són tan antigues com els mateixos jocs. S'hi mostren alguns daus foradats on s'hi podien posar peces de plom per modificar l'arbitrarietat de l'atzar en favor del trampós. És per això que els moralistes medievals recomanaven els jocs esportius o bé els de taula que desenvolupessin l'intel·lecte, com ara els escacs, que van arribar a Europa des de l'Orient de la mà dels musulmans, a través de l'al-Àndalus. Jocs i joguines a l'antiguitat, que es podrà veure al Museu de Badalona fins al 28 de febrer que ve, és ideal per descobrir en família i per deixar fer sortir l'infant que tots portem a dintre.