gabinet de curiositats
artur ramon
‘Salvadoriana'
Visito Salvadoriana, la mostra que fins a l'abril estarà al Museu Botànic de Barcelona. Cal pujar la rampa del jardí –intel·ligent intervenció de Bet Figueras– entre espècies mediterrànies per arribar a l'exposició que condensa molt bé el gabinet de curiositats que van formar entre els segles XVII i XVIII una nissaga d'apotecaris amb botiga al carrer Ample: els Salvador.
L'avi (Joan), el pare (Jaume) i els dos fills (Joan i Josep), amb una activitat que va del 1616 al 1761 en tres generacions que no només van conservar la col·lecció, també la van enriquir.
Sorprenen les relacions epistolars que mantenien amb els millors naturalistes d'Europa en temps de la Il·lustració, quan el saber es compartia generosament. Per estimar cal conèixer i per conèixer cal classificar. El món es classificava, llavors, en tres grans grups: naturalia, vegetalia i animalia. Em fascina com els fòssils es recollien sistemàticament dins les caixes i com les herbes s'enganxaven en àlbums de fulls verjurats acompanyades de cal·ligrafies fines. A la sala polivalent de l'Institut es mostren en diorames les peces originals del gabinet guardades en una boiserie policromada: l'esturió, l'armadillo, la biblioteca de lloms de pell enllustrada....
Visitar un gabinet de curiositats és recrear el teatre del món, capbussar-nos en una civilització que obria els ulls al saber, el motor de la qual era la curiositat, el primer embrió dels nostres museus. Un món mort i enterrat, substituït per l'estultícia actual disfressada de tecnologia.
Nostàlgia.