Una rondalla que no perd actualitat

L'Editorial Pagès està fent una gran aposta per la literatura infantil i juvenil, com demostren algunes de les seves col·leccions, aplegades amb el segell Nandibú, a les quals cal afegir-ne una de nova, Deixeu que em presenti, i d'allò més interessant, ja que en format àlbum (tapa dura, dimensions considerables, il·lustracions a tot color...) ens ofereix contes i rondalles d'animals d'allò més diversos.

El primer títol que ha publicat és L'ocell sense nom que volia ser rei, una rondalla tradicional, recollida tant per Jacint Verdaguer (El reietó) com per Esteve Caseponce (El rei petit) i adaptada per Ramon Besora ja fa uns quants anys per al volum Contes del bosc i altres històries (Edebé) i ara recuperada i reescrita per ser publicada en solitari i amb els mateixos il·lustradors, la Judit Morales i l'Adrià Gòdia.

Es tracta d'una veritable faula, ja que els animals que la protagonitzen, els ocells, hi actuen absolutament personificats, alhora que ens ofereix un ensenyament final, clar i que és de bon recordar: la sinceritat i l'enginy solen ser premiats sempre. I així s'esdevé en la història que ens ocupa: els ocells de tota mena es reuneixen per elegir rei. Gairebé tots tenen alguna raó per voler-ho ser, però ningú no pensa en un de petitó, gairebé insignificant, però molt cantador i belluguet, el reietó, que gràcies al seu enginy, superarà la prova definitiva: veure qui és capaç de volar més alt. Ell ho aconseguirà, no cal dir-ho, i no s'amagarà pas d'explicar amb tota sinceritat com ho ha pogut fer.

Aquesta sinceritat, la valentia, la noblesa i, sobretot, l'astúcia que demostra el convertiran en el guanyador indiscutible. I si bé no serà el rei del ocells, sí que en serà el “reietó”. Les il·lustracions, carregades de detalls i d'allò més realistes, malgrat la personificació que n'exigeix el text, són un altre al·licient a l'hora de valorar un àlbum que estem segurs que farà passar molt bones estones als més petits i als qui no ho són tant.

Afegiu-hi una introducció de base realista, en què l'ocell es presenta en primera persona i amb un llenguatge molt adequats per als més petits (també hi ajuden els pictogrames que acompanyen el text escrit) i entendreu per què ens ha semblat una obra tan recomanable.