La Biblioteca de Palafrugell rep el llegat d'August Puig

Els hereus de l'artista barceloní August Puig i Bosch (Barcelona, 1929-Monells, 1999), estretament vinculat a l'Empordà des dels anys setanta, van formalitzar divendres passat la donació de dues pintures i part de la biblioteca personal de l'artista a la Biblioteca de Palafrugell. En concret, el conveni signat entre la vídua del pintor, Ingrid Puig Hellström, i l'alcalde del municipi, Juli Fernández, preveu la donació de més d'un centenar de llibres relacionats amb el món de l'art que havien format part de l'estudi del pintor i el lliurament de dues obres: Metamorfosi còsmica (100x64,5 cm), de 1959, i una altra sense títol (81x130 cm) de 1989, totes dues de gran format i que s'integraran al projecte Arteca. Aquest servei, creat per a la promoció dels artistes al seu entorn més proper oferint-los la possibilitat de presentar una exposició individual a la biblioteca, incorporant-los a la seva pàgina d'internet i invitant-los a participar en activitats promocionals de l'art tant entre el públic adult com per als infants, s'organitza a través de donacions que fan els mateixos artistes al fons Arteca. En aquest cas, però, ha estat la família, la que ha decidit confiar en el servei en tenir coneixement de la labor que desenvolupa el col·lectiu a través de la biblioteca de Palafrugell. “Per a nosaltres és un reconeixement públic a la petita tasca que fem en el món de l'art, promocionant i donant més visibilitat als artistes de la nostra contrada”, han explicat els membres d'Arteca en un comunicat.

La primera concreció de l'acord ha estat l'exposició Simfonia dels temps i els espais, que reuneix per a l'ocasió obra diversa cedida pels hereus de l'artista fins al dia 29 de gener. La presentació de la mostra, divendres passat, va ser a càrrec del crític d'art, gastrònom i escriptor Jaume Fàbrega, bon coneixedor de l'obra de Puig i a qui va unir una estreta amistat.

Establert des de 1975 a Monells, August Puig es va donar a conèixer com un dels primers representants de l'informalisme a l'Estat espanyol el 1946 amb una exposició als Blaus de Sarrià, al costat de Joan Ponç, Pere Tort i Francesc Boadella, que va presentar Josep Vicenç Foix, un dels seus primers avaladors, junt amb Joan Miró. L'any següent, va convertir-se en el primer artista català que rebia una beca de l'Institut Francès, amb la qual faria una llarga estada a París, que intercalaria amb freqüents viatges a Suïssa, Alemanya, Itàlia i també Alger, on va visitar el seu amic Albert Marquet. Aquest allunyament li permetria desprendre's de la influència del grup de Dau al Set, amb el qual de tota manera té força similituds. De retorn a Barcelona, a mitjan anys cinquanta, s'erigeix en un dels artistes més sòlids i personals de la represa de l'avantguarda en ple franquisme. El seu treball serà des d'aquest moment enormement apreciat pels principals crítics d'art, des de Juan Eduardo Cirlot fins a Alexandre Cirici Pellicer, passant per Maria Lluïsa Borràs, Arnau Puig o el mateix Jaume Fàbrega. El 1967 va conèixer a Cadaqués Marcel Duchamp i John Cage, que li presentarien més endavant Max Ernst, Man Ray i Cunningham. El 1991 va publicar les seves memòries, vuit anys abans de la seva mort a Monells.