Crear en pau

“Doneu una oportunitat a la pau”, deia la lletra de Give peace a chance, de John Lennon. Ni que fos amb un cert sarcasme, el músic britànic, que va esdevenir una icona de la rebel·lia social, llançava un crit a favor de la pau recollit per millers de seguidors. Un gest amb una intencionalitat de modificar conductes, de despertar consciències, de mobilitzar la gent a favor de la pau. El món de la creació i la cultura s'ha significat sovint pels seus posicionaments a favor de la pau, de millora de les condicions laborals o en contra el racisme. La influència d'obres de teatre, llibres, cançons compromesos no han aturat en sec cap guerra, però de ben segur ajuden a crear un clima d'entesa molt més favorable a aconseguir més harmonia al món, potser molt més que les paraules interessades de molts polítics.

Per als que creuen que la força de la cultura no canvia les coses només cal que parin atenció amb la cura que posa el poder per diluir, quan no censurar directament qualsevol missatge sediciós. Un altre exbeatle, Paul McCartney, que amb el seu grup Wings va publicar la cançó Give Ireland Back to the Irish com a repulsa a l'actuació de l'exercit britànic en l'anomenat Bloody Sunday en què els soldats van disparar amb armes de foc, produint una matança a la ciutat de Derry a Irlanda del Nord. La BBC va prohibir l'emissió de la cançó.

I és que com es pot comprovar a les planes d'aquest dossier de Cultura, la gent de la creació ha tingut tendència a defensar les causes nobles. Així ho va fer Picasso quan va crear el Gernika o com ho segueix fent ara l'artista urbà Bansky que omple les parets de la ciutats de murals reivindicatius.

En aquest dossier es fa un recorregut per àmbits especialitzats com la música en què trobem els grans festivals que històricament han defensat causes nobles. I aquí poden posar un altre exbeatle, Georges Harrison, que el 1971 va organitzar el Bangladesh Concert, celebrat al Madison Square Garden, amb Bob Dylan, Billy Preston, Leon Russell, Ringo Starr –un altre exbeatle– i Ravi Shankar. La idea era recaptar fons amb dos concerts i un disc triple per als refugiats de Bangladesh.

Un altre apartat important de les relacions de la cultura amb els actes humanitaris i la recerca de la pau és el cinema. Ve al cap el nom de Kubrick i el seu film Camins de glòria, que pel seu contingut militarista va ser prohibit en diferents països. Encara més esfereïdores eren les imatges del film Johnny va agafar el fusell basat en una novel·la de Dalton Trumbo que ell mateix va portar a la pantalla.

Amb l'esclat mediàtic de mitjans del segle passat les guerres van ser objecte de creacions artístiques que hi van afegir el component periodístic. La del Vietnam va provocar tota mena de rebuig des de l'àmbit intel·lectual i artístic i va generar creacions com el musical Hair, que en la seva primera representació a l'Estat espanyol va aixecar l'enuig de sectors reaccionaris pels fugaços nus que es veien a l'escenari. Aquest cant a la llibertat i al pacifisme va tenir també una adaptació cinematogràfica.

I és que a més dels productes artístics el que també ha servit per encoratjar els qui rebutgen els enfrontaments violents ha estat la mateixa actitud dels artistes. Poc després de l'atemptat a la sala Bataklan de París, Madonna, acompanyada del seu fill, va cantar a la plaça de la República al costat de la gent que portava les ofrenes en memòria de les víctimes.

Però si això pot semblar un gest egòlatra dels artistes per aconseguir imatges virals a la xarxa, cal recordar que el compromís de molts creadors amb la llibertat i la pau els ha portat a la mort. Emblemàtic és el cas del cantautor Víctor Jara, assassinat en esclatar el cop d'estat a Xile que va portar el dictador Pinochet al poder.