Una hora

Ja se sap que quantitat i qualitat no sempre van juntes –més aviat al contrari–, però hauria estat bé que José González hagués fet un concert una mica més llarg, dissabte a l'Auditori. Una hora ben justa, bisos inclosos. És cert que el seu format –un cantautor amb guitarra, despullat de tot artifici, sense xarxa davant de l'audiència– no dóna per a concerts maratonians, però encara que només fos perquè estem en crisi i tot s'intenta amortitzar al màxim, calia esperar més a canvi dels 26 euros que costava l'entrada. Així que vam entrar a la sala simfònica de l'Auditori –capacitat reduïda i sense omplir, però amb una bona entrada– a les 9 del vespre i a les 10 ja érem fora. És clar que una hora pot donar molt de si: aquest suec de nom singularment llatí sap crear atmosferes i intensitat dramàtica només amb la guitarra i una veu que sona alhora vella i nova. Les cançons de Veneer i In our nature, els seus dos treballs d'estudi, van tenir un bon contrapunt en les tres versions triades, no se sap si per donar pistes o per despistar: Hand on your heart, de Kylie Minogue; Teardrop, de Massive Attack, i Love will tear us apart, de Joy Division. Tot correcte. Però si torna un altre dia, que sigui una mica més generós.