Totes les cares del romànic

El dissenyador gràfic, fotògraf i dibuixant America Sanchez (Buenos Aires, 1939) fa 50 anys que va venir a viure a Barcelona. D'entre els seus primers records, la descoberta del romànic ocupa un lloc privilegiat. “Em va entusiasmar de seguida que el vaig veure. I des de llavors em té flechado”, diu amb el seu dolç argentí.

Va fer diverses visites a les col·leccions medievals del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), les millors del món, i li va quedar una mena de neguit creatiu dins seu que no ha alliberat fins ara. I de quina manera. No és pas un cas únic: quants artistes, entre ells el mateix Picasso, han embogit amb el romànic i l'han utilitzat com a conillet d'índies en el seu laboratori creatiu? Molts, moltíssims.

Sanchez, autor d'icònics logotips de prestigioses institucions i empreses, tasca per la qual va rebre el Premi Nacional de Disseny el 1992, es va presentar recentment al despatx del director del museu del Palau Nacional, Pepe Serra. Li va ensenyar una pila de papers sobre els quals havia fet la seva interpretació d'aquest art. Un parell de centenars de papers antics, alguns del segle XVIII, li havien servit de suport per recrear amb tintes els rostres dels personatges que poblen, mig amagats, sovint en un racó, no més grans que un cigró, les pintures murals.

Sánchez els va augmentar a la mida d'un DIN A4 per fer més rotunda la seva singularitat. “Vaig respectar fidelment les formes perquè volia dibuixar com van dibuixar els artistes romànics, exactament igual que ells. Com el músic que toca una partitura antiga, així ho he viscut. Però, en canvi, amb els colors em vaig descontrolar i vaig apostar per una paleta desbocada”, explica.

Pepe Serra va quedar enamorat d'aquest treball. I en un tres i no res li va oferir una sala del museu per exposar-lo. La mostra, un toc diferent en la programació del MNAC, es pot visitar fins al 28 de març.

Ocupa una sala que no té nom –almenys de moment–, i que als visitants del MNAC no els és gens familiar. Està en un cantó de la Sala Oval i fins ara feia funcions educatives. America Sanchez és un dels primers que l'estrenen un cop s'ha decidit que tindrà una programació expositiva pròpia.

Pròpia i ben lliure i desacomplexada, sense jerarquies d'alta i baixa cultura: el cicle previst per a aquest any inclou mostres de còmic –en el marc del Saló del Còmic, que a més enguany farà l'acte oficial de presentació dels seus continguts al MNAC–, de grafit i d'altres manifestacions trencadores d'artistes i comissaris joves. Ara sembla que sí que entraran nous aires al museu. “Aquesta sala és una finestra que obrim a fora, perquè des de fora ens ensenyin a mirar el museu d'una altra manera. Ens cal ser transgressors i dessacralitzar el MNAC”, explica Lluís Alabern, artífex de la línia d'aquesta nova sala, d'accés gratuït.

Els retrats de Sanchez compleixen aquesta missió pedagògica, sense cotilles, de les col·leccions del gran museu de capçalera de l'art català. Els originals s'exhibeixen dins de vitrines, i totes les parets del petit espai estan folrades de reproduccions.

A part de bussejar en el passat, Sanchez ha rastrejat en el present les formes del romànic que perviuen. “És increïble, perquè veus gent pel carrer caminant, parlant i rient romànicament. Són romànics vivents, semblen sortits dels murals creats fa 800 anys! De fet, la musa d'aquest projecte la vaig trobar a la televisió: és la presentadora del Telenotícies Agnès Marquès i em té fascinat!”, assegura amb un somriure maliciós.

La immersió romànica del reconegut dissenyador gràfic no ha culminat. Després d'abordar les cares, ara està del tot capficat en els peus i les mans de les figures, però és que també en els animals i les plantes. De tot plegat en sortirà una altra exposició especial que presentarà aquesta mateixa temporada a l'Espai Guinovart d'Agramunt.