Incendis artístics i passionals

Dues històries amb fons musical, que tenen en comú uns amors passionals profunds i dues èpoques ben diferenciades, s'entrecreuen en un plató cultural: el Liceu barceloní, un escenari tan lloat, atacat, bombardejat i odiat des que va néixer, i que continua sent un referent bàsic en el món literari català.

En un dels dos relats, l'any 1993, hi trobarem l'Eduard, a qui una malaltia ha segat la carrera artística i no pot viure “sense trepitjar l'escenari del Liceu”, on dóna classes de música. Serà l'Anna, que fa la neteja del teatre, tartamuda però amb veu d'Àngel, que el captivarà i li canviarà la vida. Però la classe de cant que dóna a la noia toparà amb l'afició que ella sent per fer teatre, en un grup en què hi ha l'Enric, que també s'enamora de les seves aptituds artístiques. També apareixerà l'Àngela, una serventa fidel de l'Eduard, disposada a tot per conquerir-lo. Però entremig, hi trobarem la seva mare Irina Bolskaia, una estrella del Bolxoi rus, amb un passat misteriós que condicionarà totalment la vida del seu fill. Unes amenaces anònimes per uns fets acorreguts fa més d'un segle encara enterboleixen més el relat.

Són uns fets que s'intueixen en la segona narració situada a la Barcelona del 1860. Hi trobarem un fracassat Armand, membre dels Croats, un grup de joves benestants i solters per vocació que intenten boicotejar les actuacions del Liceu, ja que consideren que al teatre Principal barceloní és on regna l'essència artística. Al cafè del teatre és on els Croats es troben per fer les seves tertúlies fins a la matinada, amb propostes de tota mena contra els liceistes. La presència de Glòria i Verònica fascinen la concurrència i seran protagonistes d'unes històries passionals transcendents. És especialment significativa la relació de la Glòria amb l'Armand, que genera una juguesca d'honor que no sols enterbolirà l'estabilitat del grup, sinó que generarà fissures irreconciliables de llarga durada.

Les facècies dels dos relats es van entrecreuant en la novel·la, un fet que permet acarar les trames i situacions de cada narració, amb totes les seves virtuts i defectes malgrat les diferències abismals d'entendre la vida i afrontar-la en cada època. Com és lògic, hi trobarem les actituds paral·leles incoherents que afecten les conductes dels protagonistes literaris de totes les èpoques. El poder de les emocions i passions sentimentals amb el sexe com a força constructiva i destructiva, les devocions fervoroses per l'art en general i la música en particular i la força del diner per comprar i vendre consciències són constants en els dos relats. El doble drama real dels incendis devastadors de què serà objecte el gran teatre barceloní reflecteix la simbiosi dels triomfs i les tragèdies fictícies que s'han generat durant segles en el mateix escenari.

Un llenguatge adequat a la vida quotidiana, amb diàlegs a vegades ben teatrals i unes descripcions i caracteritzacions solvents, permeten endinsar-se en l'atmosfera vivencial de cada època. Són uns temps, convulsos els dos però a la vegada esperançadors, que ajuden a entendre una mica més la història d'una ciutat, inspiradora de multituds de relats literaris.

Xulio Ricardo Trigo (Betanzos, 1959) gallec de naixement però ben arrelat a Catalunya, aprofundeix en el rerefons de la ciutat gràcies a la seva especialització en el relat històric. Escriptor i traductor del gallec i el portuguès, afegeix amb aquest llibre un nou capital al seu currículum, en què destaquen novel·les publicades i ben acollides com Després de l'oblit, El somni de Tarraco i El port del nou món. També és autor d'una obra poètica important.