A més dels que van a les ‘manis' de l'11-S, també agradarà als amants de musicals com ara ‘Mar i cel' i ‘Els miserables'
El musical Fang i setge es va estrenar en un imponent Teatre de la Passió d'Olesa de Montserrat dins el Tricentenari de 1714. Ara, dos anys més tard, s'atreveixen a afrontar una estada al Teatre Victòria de Barcelona (del 9 al 28 de març). L'escenari és més reduït i també el repertori (dels 30 figurants de la Passió en vindran una desena cada funció) però l'ambició continua sent majúscula. Arriba amb nou audiovisual i essencialitzant el musical amb 40 minuts de funció menys. Parlen de la desfeta de Barcelona de l'11-S però des de les petites històries, amb assessorament d'historiadors, en què s'identifiquen maneres de ser ben catalanes com ara el seny i la rauxa, la puta i la Ramoneta, l'escatologia. Una història explicada a través de quatre veus femenines, amb unes subtrames que emocionen i reivindiquen una acció heroica.
Sereu al Victòria, però teniu
una trajectòria ben diferent a
la producció.
Annabel Totusaus (A.T.): “Al setembre vaig anar a Olesa de Montserrat a veure com actuaven uns excompanys com Jordi Llordella i Marc Pujol... Tenia curiositat per l'espectacle. Uns mesos més tard, em van oferir representar el paper controvertit de Núria.”
Neus Pàmies (N.P.): “Jo vaig començar des del principi. Amb la direcció de Joan Font. Aquest setembre, hi va haver un canvi amb Marc Angelet. Expliquem la mateixa història però des de llocs diferents.
A Olesa era molt bonic viure un equip entre els professionals i els amateurs perquè, per a ells, cada representació era una festa. Ara, vindran 10 actors per fer figuració en moments culminants.”
Què significa per a vosaltres actuar al Teatre Victòria?
N.P.: “El Teatre de la Passió és impressionant amb una boca d'escenari de 30 metres. Però actuar al Victòria, ara, imposa molt. És el teatre de referència dels musicals de casa nostra. Jo hi he vingut a veure Mar i cel i ara farem la nostra Fang i setge.”
A.T.: “Per a mi significa on vaig representar Boscos endins, amb Dagoll Dagom. És molt emocionant
retrobar-se amb actors i tècnics d'aquella època.”
Ònia i Núria són dos papers
antagònics.
N.P.: “Tenim una escena molt bonica en què ens podem confrontar. L'Ònia és una noia forta, de bona família, que decideix quedar-se quan la seva família marxa. No vol abandonar els que defensen la ciutat, una heroïna però a qui hem buscat la fragilitat: humanitat,
les seves inseguretats.”
A.T.: “La Núria té un paper més controvertit. Ella té interès per situar bé la filla, per salvar-la. És seductora i estratega. Quan parla, ja sap què
li respondran. Va de tornada.”
N.P.: “L'Ònia, la cala de seguida.”
Vau estrenar ‘Sang i fetge' en el
Tricentenari. Per què es fa ara?
Pot estar el públic menys motivat que el 9-N del 2014 o el 27-S del 2015?
N.P.: El públic és una gran incògnita. Però jo trobo que està molt bé explicar aquesta història. Una ciutat resisteix davant de 50.000 soldats. Però també cal pensar que parlem de la nostra història, des
de la història en minúscules, la vida de personatges desconeguts. Apareix Antoni de Villarroel però no
Rafael Casanova, per exemple.
A.T.: No aspirem només al públic que es mobilitza per les manifestacions de l'11-S. També creiem que ha d'agradar als amants de musicals com ara Mar i cel i Els miserables. De fet, Hair també es representa encara, tot i que parli d'uns fets molts concrets als Estats Units durant la guerra del Vietnam...
