“Lleida és referent i marca en el món dels titellaires”

Fou obra del Centre de Titelles creat el 1986 per Julieta Agustí i Andreu Vallvé. Julieta era psicòloga i Joan Andreu era professor a l'Institut del Teatre. Eren uns grans apassionats del teatre de titelles i volien donar a conèixer tot el seu art ancestral conegut arreu del món. La fira neix amb voluntat de mercat, el que volem és que vinguin programadors de tot arreu, i ja som un punt de trobada per comprar i vendre espectacles on les companyies aprofiten per mostrar les seves creacions tant al públic com als professionals que es dediquen a la programació teatral.

Exacte. Crec que tots aquests espectacles els tenim gravats a la memòria com unes vivències vives i molt marcades, moltes generacions han vist algun espectacle d'aquest tipus. És un teatre molt participatiu i els nens són molt actius, és com si ells estiguessin manipulant els titelles, hi ha una gran relació amb el públic.

Crec que és el que toca per l'evolució del temps, ara tot és instantani. Però cal que recuperem la vessant romàntica del teatre.

Aquesta fira dura tres dies, i durant aquest espai de temps els carrers són plens d'una gentada que vol gaudir dels espectacles. Aquesta cita ocupa els carrers de Lleida i els lleidatans aprofiten les dates per gaudir de l'esdeveniment.

Especialment en les últimes edicions, veiem que Lleida surt al carrer, ve públic de Catalunya i de la resta de l'Estat, i també públic internacional. Amb el públic francès fem una mena d'intercanvi intercultural, cada actuació és una experiència.

Com a mercat és l'única que hi ha a Catalunya i a la resta de l'Estat. Per al programador que vol trobar titelles és una cita ineludible, sap que a Lleida té una ampli punt de trobada, som tot un referent aconseguit gràcies als esforços de més de 25 anys. Lleida és ja un referent i una marca en el món dels titellaires.

Des de fa uns anys el teatre de titelles ha evolucionat molt i els materials són diversos. La gent investiga, intenta ser original i actualment es treballa el làtex, la roba, la fusta o els plàstics. Això vol dir que cada companyia treballa els seus titelles amb materials diferents.

Totes continuen estant en actiu. I fins i tot van complint anys treballant, encara. Altres històrics han deixat l'activitat però continuen sent tot un referent del món titellaire.

És una demanda que rebem sovint, la gent pregunta on pot trobar titelles, i nosaltres no els podem donar la resposta que voldríem. Des de la Fira de Titelles lleidatana hem obert un espai al mercat artesà per a tota aquesta gent que crea titelles i que no poden tindre una botiga en un determinat lloc. Els creadors van de festival en festival muntant la seva parada per vendre les seves creacions. Intentem que hi hagi titelles artesans, que siguin econòmics, però amb un treball molt elaborat, tenen un valor afegit, el de la qualitat.

Em posa en un compromís. Els últims anys hem vist que França està en un moment molt dolç de creació, tenen una estètica i unes dramatúrgies molt treballades, en aquests moments estan produint molts bons espectacles. Després, al Canadà, potser per la seva família francòfona, també produeixen espectacles que desperten moltes emocions, però també a Catalunya i a la resta de l'Estat tenim espectacles molt bons, de qualitat, originals i amb visió internacional.

La majoria d'espectacles d'aquesta mena van dirigits al món infantil, però nosaltres intentem fer pedagogia explicant que volem anar més enllà. A la Fira de Titelles s'han programat espectacles eròtics per a adults, aquest any programarem un espectacle basat en diversos texts del marquès de Sade. Volem trencar el clixé que els titelles tan sols són per a nens.