La indústria i els creadors d'idees

Sovint hem parlar en les nostres pàgines sobre l'allau de nous segells que estan substituint les editores, greument afectades per la crisi. S'han acabat els diners i la gent ha deixat de comprar, i ha passat gairebé una dècada des de l'inici de la crisi. Els nostres companys han fet una radiografia de diferents sectors, arts plàstiques, cinema, teatre i música, i jo he preferit en l'apartat literari centrar la meva visió a com afecta tot plegat el ciutadà. En català, però, no ens hem d'alarmar perquè sempre hem estat de crisi. Quan va començar aquesta nova gran depressió, el malaguanyat Carles Hac Mor explicava que el podrien contractar per fer cursets de resistència, per adaptar-se a les calamitats.

Tant la premsa com la música, el cinema i també la literatura viuen, igualment, moments de canvi de model. El digital, l'avanç inexorable de l'audiovisual a la carta, fa difícil la supervivència. La premsa en paper, que havia de morir segons el Washington Post, en pocs anys ha constatat que la gratuïtat dels continguts ha estat la ruïna. Ho va poder comprovar el sector musical. Per què pagar un disc si l'ofereixen de franc o a baix preu? No obstant això, i com comprovaran amb els articles dels nostres redactors, no tot és derrotisme. Sang nova i noves idees estan impulsant sectors massa marcats per l'esclerosi. Quan veus les propostes dels petits segells i els compares amb el tipus de novel·les que estan guanyant els grans premis, el lector culte no té dubtes. La gran superfície cultural està oferint productes sense detall, efímers i de fàcil assimilació. Si fos pels executius que dissenyen aquest tipus de producte, no trigaríem ni deu anys a tornar als arbres.

Una nova dimensió artística ens espera i segur que portarà moltes sorpreses.

La gratuïtat del contingut ha estat la ruïna