Un llibre recorda els 638 gironins afusellats
Aïda Lorenzo i Esther Llorenç han partit dels consells de guerra franquistes
La llarga repressió franquista a les comarques gironines: de 1938 a 1952 és el darrer llibre de les incansables Aïda Lorenzo i Esther Llorenç en la seva lluita pel reconeixement de les víctimes de la dictadura espanyola. Al capdavant de l'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme (AFRP), mare i filla –i filla i néta, respectivament, de Juan Lorenzo, guàrdia civil figuerenc afusellat el 1939– han fet una tasca de recuperació de la memòria de les persones assassinades pel règim franquista a la demarcació de Girona. Aquesta última obra és la culminació de més de deu anys de parlar amb familiars de víctimes i de recerca, no sempre fàcil, als arxius del Tribunal Militar de Barcelona, de la Diputació de Girona i de diversos ajuntaments.
El llibre, editat amb el suport de la Diputació de Girona i Impremta Pagès, és una relació exhaustiva de les persones originàries o residents a les comarques gironines que van ser jutjades i afusellades amb consells de guerra sumaríssims. En total, 638 víctimes documentades, la majoria mortes a Girona, però també a Lleida i Lleó, entre altres indrets. Esther Llorenç explica que els documents dels consells de guerra “estan plens de mentides” i destaca que cal recuperar, com han intentat fer al llibre, la memòria de les persones anònimes que van ser represaliades: “Sempre parlem de les grans personalitats, però el país també són tots els anònims que van donar la seva vida per la República.”
L'AFRP continua reclamant que l'Estat espanyol condemni la dictadura, que es faci un reconeixement digne a les víctimes del franquisme, que s'anul·lin tots els consells de guerra i que s'obrin les tombes i fosses per recuperar els cossos dels familiars. “No demanem res de l'altre món, és un simple acte de justícia per tancar les ferides”, afirma Llorenç, molt crítica amb la llei de memòria històrica, que considera que està mal feta. Tot i que aquests objectius encara estan lluny d'assolir-se, Llorenç confia que una eventual independència de Catalunya faciliti les coses perquè es faci net una vegada per totes en aquest tema. I recalca que hi ha molta feina pendent per recuperar les històries dels represaliats pel franquisme.
