la crònica
El poder de la màscara
Hi ha llocs que s'hi ha d'anar amb màscara –sobretot si és de nit– perquè l'amagatall poderós que sempre és un antifaç, en aquest cas d'aires venecians i daurat, representa també un senyal d'exclusivitat, el codi d'accés a un esdeveniment que es pressuposa únic. Però el que acaba fent de la festa –que amb les màscares, més o menys sofisticades, podria ser un ball de carnaval més– una trobada especial, singular i diferent és l'entorn. I l'església romànica de Sant Pere de Galligants, seu del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Girona, muda molt, fins i tot per a un dels discjòqueis i productors de música electrònica més famosos del moment, el berlinès Claptone , acostumat a les sales eivissenques o grans festivals. De totes maneres, la música electrònica, el so house, la puresa dels sintetitzadors fan un bon maridatge amb entorns monacals; en l'última edició del festival L'Estrany de Banyoles, els Balago, creadors d'atmosferes sonores, van actuar a l'església del monestir de Sant Esteve. En canvi, Claptone , que proposa un so més d'eufòria evasiva, que fa moure els seus seguidors fins els menys adeptes, es va trobar un monestir de Sant Pere de Galligants endiumenjat, no per a missa de dotze, sinó per a una mitjanit de dissabte. Cortinatges negres i canelobres separaven els diferents ambients mentre les projeccions de mapping al presbiteri contribuïen a crear l'ambient, elegant, per a una festa que es va allargar fins a les dues de la matinada. A més, s'havia habilitat el claustre del monestir com a bufet lliure amb barres de begudes i estufes per fer passar un fred que no acabava de marxar. I a l'altar de l'església s'hi havien instal·lat els discjòqueis; així es trencava una barrera escènica, perquè des de la zona dreta adjacent a l'altar es podia tenir Claptone a pocs metres i veure'l en acció però sobretot immortalitzar el moment amb els telèfons. També la màscara que fa de Claptone un misteri i alhora una franquícia molt exportable es va convertir en un divertiment de photocall, de joc d'entrada.
L'organitzador de l'esdeveniment, l'empresari i marxant d'art gironí Kim Riera , va fer ahir un balanç molt positiu d'aquesta primera experiència pionera. Destacava sobretot que Claptone va quedar enamorat de Girona i dels seus carrers estrets; en el seu web oficial, ha deixat la seva empremta –màscara i bolet– fotografiats al pont de les Peixateries Velles. El discjòquei alemany va quedar meravellat amb Sant Pere de Galligants; també era una experiència pionera per ell. Sobre la continuïtat d'espectacles d'aquest format, Riera assenyalava que la resposta els animava a continuar però que són propostes “transgressores” i que depèn del museu, que ahir al matí va tornar a obrir amb normalitat.