Viatge iniciàtic

Fervent apassionat del món natural, el jove Darwin va veure la possibilitat d'explorar i observar paratges i espècies animals a llocs gairebé sense explorar. Amb només 22 anys es va embarcar al Beagle amb molta il·lusió però amb la por de marejar-se. Aquesta indisposició va fer que passés, al llarg del viatge, petites temporades a terra, que l'ajudarien a observar la naturalesa. Això permetria que molts anys més tard publiqués L'origen de les espècies, en què formularia la teoria evolutiva. Per Jorge Wagensberg, director de l'àrea de medi ambient i ciència de l'Obra Social de «la Caixa», «aquest llibre va ser el primer best-seller científic de la historia: la primera edició es va exhaurir el dia que es va posar a la venda».

La mostra de petit format Darwin observador, Darwin naturalista. La ruta del Beagle (1831-1836) recull textos originals i peces recollides directament per Darwin i altres que el naturalista cita al llibre El viatge del Beagle que va escriure un cop acabat el seu recorregut, que el va portar, entre altres indrets, per la Patagònia, les illes Malvines, la Terra del Foc, l'arxipèlag de les Galápagos i Austràlia. Produïda per l'Obra Social, l'exposició es podrà veure fins al novembre del 2010.

Entre les petites joies que es poden veure hi ha la col·lecció de percebes de Darwin (els va dedicar 8 anys d'estudi); tres exemplars de la papallona Papilio feronia, l'única de la seva espècie que camina per terra amb dues potes i que plega les ales de manera transversal al seu cos; diversos exemplars de pinsans, que el van ajudar a entendre l'adaptació al medi, i una mandíbula d'un mastodont trobada a Polinyà. Altres peces que també es poden veure a la mostra són escarabats acròbates, un crani de jaguar, un ornitorinc i un peix globus.

«Darwin ha estat amb Einstein i Newton la persona que més ha trasbalsat el coneixement. Mots biòlegs tenen la sensació que, sent tan evident la teoria de l'evolució, també ells la podien haver formulat. Però Darwin va haver de traspassar barreres, cal no oblidar la rigidesa de principis de l'era victoriana», va dir Wagensberg.