D'Atzar capta la fugacitat del temps en el disc ‘Les hores'

D'Atzar Trio, una formació creada per músics molt experimentats que tenen el seu local d'assaig a la Nau Côclea de Camallera, ha publicat el seu primer disc, Les hores (Temps Record), i el presentarà en directe aquest dijous al Sunset Jazz Club de Girona (22 h, 6 euros). Si el que fa D'Atzar és o no jazz, no queda molt clar. Ells, per raons logístiques de classificació a internet, han triat la tampoc gaire precisa etiqueta de world music, sense estar-ne massa convençuts, la veritat.

“La mediterrània i l'orient, el tròpic i les neus del nord, els deserts i l'humit equador, els cels i els averns, els silencis australs, els vents atramuntanats... Abraçar tantes latituds com siguem capaços de conquerir en la geografia dels sons.” Aquest és l'objectiu que es marca, en el llibret del CD, aquest trio format per Xavier Ballesteros, guitarres; Jordi Rallo (tables, pandero, gongs i percussions diverses) i Quim Ollé (flauta, flauta baixa i bansuri). Ballesteros i Rallo, establerts a l'Empordà, van començar ara fa tres anys a treballar en els temes de Les hores i al cap d'un any s'hi va incorporar Ollé. El concepte del disc era clar des del principi. “Sempre he tingut una fixació amb el temps, la seva fugacitat i els canvis d'estat anímic que es poden produir durant un mateix dia: el temps interior que varia en funció de factors externs”, explica Ballesteros. De fet, deu dels onze temes del disc són hores, amb subtítols explicatius: L'hora inquieta (Al trajín nervioso de lo doméstico), L'hora immòbil (Perquè el temps no fugi), La mala hora (Homenatge a la foscor), L'hora serena (Quan la mirada es fa horitzó)... Hores que han quedat representades amb símbols a la portada del disc formant un rellotge sense manetes, dissenyat per Nirvana Jiménez. Només hi ha un tema que no sigui una hora: La veu interior (A la saviesa a cau d'orella).

El disc es va enregistrar en diverses sessions, al llarg d'un any i mig, “a foc lent i sense presses”, a l'estudi 5Grama de Francesc Ubanell, amb els tres músics tocant tots alhora. “Volem reivindicar la música en directe, perquè s'escolten molts enregistraments farcits de mentides, molta música que no és real. En canvi, el que hi ha en aquest disc és el mateix que s'escoltarà en directe”, explica Rallo, que aporta als concerts l'únic tema que no apareix en el disc, Imán.

“L'atzar ens ha fet trobar: al Jordi el vaig conèixer fa tres anys, però fa trenta anys que segueixo la seva música, i va ser una amiga comuna qui ens va dir que érem veïns. En canvi, la nostra música està molt elaborada: hi ha poc atzar. Tots tres tenim una manera de treballar molt semblant, amb molta paciència i minuciositat”, diu Ballesteros, que ve sobretot del món del flamenc i ha col·laborat amb guitarristes com ara Philip Catherine, Pepe Camacho, Toto Blanke i Horst Sohm. Rallo va treballar durant deu anys amb Maria del Mar Bonet i també ha compartit projectes amb Javier Mas (Tamiz), Enrique Morente i Els Trobadors. Quim Ollé va ser fundador de Vox Populi i el seu llarg currículum inclou des de l'Orquestra Barroca Catalana fins a Toti Soler. Junts a D'Atzar creen música “de manera visceral i per amor a l'art, perquè si comptessin les hores invertides, aquest projecte seria una ruïna”. Les hores, sempre les hores.