Un acte de generositat

“En els temps que corren és molt meritori un acte de generositat com aquest”, va dir ahir el degà de la Facultat de Lletres de la UdG, Josep Gordi Serrat, en la inauguració de l'exposició de l'artista Dolors Bosch al primer pis del claustre gòtic del centre. L'acte de generositat és la mateixa exposició, ja que Bosch ha decidit regalar als assistents les 320 obres que la integren perquè desertin del seu atapeït estudi i se'n vagin amb persones que les sàpiguen apreciar i contemplar. L'exposició, inaugurada ahir al matí amb un gran èxit de públic, forma part del cicle Pensar la comunicació, que dirigeix el professor Lluís Costa, i convida també a la reflexió: sobre l'acaparament de l'art per part d'unes minories, sobre l'autèntic valor de l'obra de l'art i, especialment, sobre la necessitat imperiosa que té l'artista de “comunicar-se amb l'exterior”, com va dir Bosch; en definitiva, de fer que les seves creacions arribin a les persones perquè puguin fruir-ne i sentir les emocions que transmeten. Encara que sigui gratis.

Després d'un acte que va omplir una aula del tercer pis, on Bosch va explicar el sentit de la seva acció i Francesca Laguarda va recitar algunes de les seves poesies, va baixar fins a l'exposició un públic molt variat en què es barrejaven estudiants, professors i persones de totes les edats alienes a la facultat. Es tractava de triar l'obra, anar a la consergeria del centre –on de seguida es van formar cues–, omplir una butlleta i enganxar un gomet a la pintura o la ceràmica seleccionades amb el nom i els cognoms dels nous propietaris, que en la majoria dels casos es feien un selfie amb la peça per enviar-lo a l'artista i que ella pugui saber amb qui se n'ha anat la seva obra. Bona part de les obres ja van canviar de mans en la jornada inaugural i, tot i que l'exposició està anunciada fins a l'11 de març, a final d'aquesta setmana ja podran ser recollides per anar a la seva nova destinació. Dolors Bosch estava tan sorpresa i feliç per la resposta entusiasta del públic com si hagués venut tots els quadres d'una exposició, potser més i tot, com si el regal més gran li haguessin fet a ella.