L'acadèmia de la llengua aranesa arrenca sense consens
Unitat d'Aran critica que l'Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana presenti una normativa ortogràfica de l'estàndard occità
L'autoritat lingüística presenta els seus primers treballs a Vielha i Barcelona
L'Institut d'Estudis Aranesos-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana s'ha posat en marxa. Ahir va presentar a la seva seu, a Vielha, les dues primeres publicacions normatives que ha produït: una gramàtica bàsica sobre la varietat aranesa de l'occità i una normativa ortogràfica de l'estàndard aranès.
Aquesta última publicació ha revifat un debat que ja es va produir en el moment de la creació de l'acadèmia aranesa de l'occità, prevista en la llei que feia oficial l'occità a Catalunya, el 2013, com a resultat de la seva inclusió en l'Estatut del 2010. En aquell moment, Unitat d'Aran, partit associat al PSC, va criticar que l'acadèmia aranesa tingués com un dels seus objectius el treball al voltant de l'estàndard de la llengua occitana, entenent que això seria responsabilitat d'un ens amb autoritat sobre totes les variants de la llengua. Divendres, en el ple de la Diputació de Lleida, el dirigent d'Unitat d'Aran, Paco Boya, va criticar que l'acadèmia hagi volgut publicar ara una normativa sobre l'occità estàndard: “Una llengua hauria de tenir una única autoritat; si cada variant fa la seva pròpia interpretació de l'estàndard, estem afavorint la divisió de la llengua occitana, que ja es troba en condicions molt precàries, també a l'Aran”, va explicar Boya. El dirigent d'Unitat d'Aran troba a faltar acadèmics occitanistes en la composició de l'acadèmia aranesa de la llengua, i que aquesta no estigui formalment coordinada amb el Congrés Permanent de la Llengua Occitana, que intenta aglutinar els estudis sobre la llengua. “El que s'hauria de fer des de l'Aran és recuperar i protegir el lèxic propi i no suplantar la tasca que ha de fer un organisme que vetlli per la unitat de la llengua amb totes les seves variants.”
En canvi, des de l'Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana defensen que justament treballar sobre l'estàndard occità està entre les seves funcions legals (l'acadèmia, amb rang d'autoritat oficial sobre l'occità a Catalunya, reconegut per la Generalitat, té dues seccions: una sobre la variant aranesa i una altra sobre l'estàndard) i que la normativa, coordinada pel lingüista Jacme Taupiac, “és un recull de l'estat de la llengua amb totes les seves variants, recollint informació de totes les variants, i el Congrés Permanent de la Llengua Occitana, del qual ell és membre, hi està d'acord i hi tenim bones relacions”, segons ha explicat el president de l'acadèmia aranesa, Jusèp Loís Sans.
Sans defensa la legitimitat lingüística de l'acadèmia aranesa per estudiar i difondre l'occità estàndard i el rigor científic amb què s'ha fet aquesta publicació, la primera normativa avalada per una acadèmia oficial. “Una acadèmia té l'autoritat que li reconeix un organisme oficial d'un estat, i a l'Estat francès encara no s'ha produït això, és un debat pendent qui ha de ser l'autoritat”, sosté Sans, que assegura que l'acadèmia aranesa mantindrà tots els vincles amb les associacions occitanistes.
LA FRASE
L'únic territori on l'occità és llengua oficial
Després de la presentació ahir a Vielha, les primeres publicacions de l'acadèmia aranesa viatjaran fins a Barcelona, on el 7 d'abril es presentaran a l'Institut d'Estudis Catalans, que apadrina la institució lingüística aranesa. El decret de creació de l'Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana va fer un any el mes de gener passat. Els membres de l'acadèmia van prendre possessió del càrrec el juliol passat, cadascú amb un discurs que ara també han estat publicats. La secció de la variant aranesa està formada pels membres de l'antic institut d'estudis aranesos, i la secció de l'estàndard occità, per lingüistes de diferents territoris de parla occitana.
L'occità es parla en un territori de dotze milions d'habitants. No té cap reconeixement oficial excepte el que li dóna Catalunya a la Val d'Aran, amb uns deu mil habitants, on és la llengua de l'administració i de l'ensenyament. Tot i l'oficialitat, l'aranès es troba minoritzat i el castellà hi està avançant. Un estudi lingüístic del 2008 assenyalava que només un 20% dels aranesos la utilitzen com a llengua habitual, mentre que el castellà és la llengua usual de més del 40% dels habitants de la vall.
