cultura

El jaciment de Puig Ciutat, a Oristà, obert

Dissabte s'obrirà al públic el treball arqueològic que s'hi ha fet en els últims cinc anys

De les cinc hectàrees d'estudi, només se n'han excavat uns 200 m²

El jaciment de Puig Ciutat, a Oristà, s'inaugurarà finalment aquest dissabte, 12 de març, i s'obrirà al públic amb una visita comentada a partir de les deu del matí. D'aquesta manera es donaran a conèixer les intervencions arqueològiques que s'han fet al jaciment des de les primeres excavacions, el 2010, fins a finals de l'any passat, dirigides pels arqueòlegs Roger Sala, Carles Padrós i Àngels Pujol. Per als veïns que vulguin arribar a la zona tot passejant s'han programat dues caminades, des d'Oristà i des de la Torre, amb sortida a les 9.15 h i a les 9 h, respectivament.

La presentació del jaciment es fa després d'un minuciós treball de museïtzació i de la descoberta de dues construccions prou importants: un assentament militar a tocar de la muralla i un edifici d'11x11 m amb sis habitacions, que pensen que “podria ser la residència del comandant romà (praetorium) o un lloc destinat a feines administratives (principia)”, explicava ahir sobre el terreny Àngels Pujol. Els treballs, però, encara estan en una fase força incipient, sobretot tenint en compte que d'una àrea arqueològica d'unes cinc hectàrees sobre un altiplà franquejat per la riera Gavarresa i el torrent d'Olost, “potser hi ha oberts uns 200 m²”.

El jaciment de Puig Ciutat va tenir, almenys, tres ocupacions. Una primera que va des del bronze final fins a la primera edat del ferro (segles IX-VII a.C.), una segona no ben datada “que segurament és del període ibèric o del primer moment romà republicà” i una tercera ocupació, que és la més ben estudiada i museïtzada, de mitjan segle I a.C. D'aquesta última fase, el més interessant és la destrucció bèl·lica que va patir, possiblement, arran de la batalla entre els partidaris de Juli Cèsar i els de Pompeu. La troballa d'armament, de nuclis de foc dispersos a la part superior del jaciment i de molta ceràmica xafada, a més de fauna amb connexió anatòmica, “són indicis de destrucció violenta”, fruit de la possible existència d'un campament d'assalt. El jaciment, amb trams de muralla conservada, es reparteix en tres nivells i entre zones de camp i de bosc. Es creu que el camí que hi porta era l'original.

LES FRASES

[Un edifici d'11x11m] pensem que podria ser la residència del comandant romà o un lloc administratiu
[La segona ocupació del jaciment] segurament és del període ibèric
Àngels Pujol
codirectora de les excavacions de puig ciutat

Un web per saber-ho tot

Per acabar d'entendre què va passar i com era abans de la seva destrucció el jaciment de Puig Ciutat, el visitant disposa d'uns plafons explicatius sobre el terreny i d'uns codis QR que remeten al lloc web www.puigciutat.com. En aquest portal, l'internauta pot saber-ho tot del jaciment. Des del seu emplaçament, allunyat de les vies de pas però estratègic, “un eix transversal que aniria des del Pirineu oriental cap a l'interior de la Península”, segons Pujol, fins a la utilitat de les noves tecnologies a l'hora de fer les investigacions, o bé tot el material que s'hi ha pogut trobar i documentar.

En aquest últim capítol cal destacar la varietat de peces trobades a Puig Ciutat, entre les quals destaca una gran quantitat de ceràmica de Merlès de la primera etapa d'ocupació o armament divers de la darrera, per exemple. Una de les troballes més curioses són les tatxes que els soldats portaven a sota de les sandàlies i que anaven perdent pel camí o uns hams.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.