La petjada d'un indià
‘In memoriam' · Antoni Figueras, que estiuejava a Tona a principi del segle passat, va pagar la construcció de l'escola pública i li va posar el nom de la seva filla, Caterina Figueras, morta prematurament reforma · L'Ajuntament va restaurar aquest equipament a principi dels anys noranta i hi va instal·lar la biblioteca i una sala d'exposicions
Més enllà de Tona,
Antoni Figueras va finançar diversos hospitals, escoles i residències a Puerto Rico
Tona disposa de diversos punts d'interès, com poden ser l'església del pla del Castell –el més visible quan s'arriba al poble– i el jaciment arqueològic del Camp de les Lloses. Més enllà de l'interès arquitectònic o artístic, a Tona també hi ha edificis que amaguen una història ben curiosa. Aquest és el cas de l'actual biblioteca Caterina Figueras, un equipament que manté el nom que li va posar el seu patrocinador quan es va construir però, no la funció que tenia en origen. Aquesta construcció també permet visualitzar la vinculació del municipi tonenc amb les classes benestants catalanes durant els primers anys del segle XX.
L'edifici en qüestió va lligat al nom d'Antoni Figueras (Palma, 1866 - Esparreguera, 1933), un empresari que va fer fortuna a Puerto Rico amb el comerç del licor i el sucre, entre altres productes. La mort de la seva filla Caterina als 26 anys, víctima del tifus, va trasbalsar Antoni Figueras, i també li va fer prendre la decisió de destinar gran part de l'herència que havia de rebre la filla a construir instal·lacions sanitàries i d'ensenyament en poblacions on hi tenia alguna vinculació, i amb la condició que portarien el nom de la jove desapareguda i que aquest seria ben visible a la façana principal.
Un edifici noucentista
Així doncs, va ser el 1927 quan Antoni Figueras va decidir desencallar amb la seva aportació el projecte fallit per falta de recursos econòmics de construir una nova escola pública a Tona. La vinculació dels Figueras amb el municipi osonenc era la mateixa que tenien moltes famílies adinerades de Barcelona. Des de la meitat del segle XIX i fins ben entrat el segle XX, Tona era una reconeguda destinació d'estiueig de les classes benestants barcelonines, que apreciaven les aigües sulfuroses del subsòl, unes aigües que es van explotar a través de diversos balnearis ja desapareguts.
La inversió d'Antoni Figueras en les escoles de Tona va superar les 100.000 pessetes de l'època, i l'encarregat de l'obra va ser l'arquitecte municipal Manuel Gausa i Raspall. Seguint l'estil noucentista del moment i basant-se en altres escoles que s'acabaven de construir a Barcelona, Gausa va dissenyar un edifici amb caràcter classicista –línies molt rectes– i monumental, ja que transmetia sensació d'importància. En la seva arquitectura també s'han de destacar els finestrals perquè hi entri la llum natural, així com el fet que els dos edificis estiguin elevats del terra, una intervenció que es va fer per evitar l'efecte de grans humitats procedents del sòl.
Una altra de les peculiaritats del disseny de les escoles finançades per Antoni Figueras són els esgrafiats de la façana, on es poden veure infants en diferents situacions de la seva vida. L'autor d'aquests esgrafiats va ser l'artista vigatà Manuel Puig i Genís.
Les noves escoles estaven formades per dos edificis separats un de l'altre: un de més gran destinat als nens, i un altre de més petit per a les nenes. Cal remarcar que les nenes de Tona disposaven d'un centre femení d'estudi com era el col·legi de les germanes carmelites.
Tal com explica el llibre 75 anys de les antigues escoles Caterina Figueras de Tona, d'on s'ha extret el gran gruix de la informació per fer aquest reportatge, l'edifici va caure en desús a partir del 1980 amb la construcció de l'escola de la Suïssa. L'Ajuntament de seguida es va plantejar recuperar aquest edifici per a altres usos, i finalment, entre el 1991 i el 1993 es va poder rehabilitar tot l'espai i inaugurar la biblioteca Caterina Figueras, que també inclou una sala d'exposicions. L'edifici destinat a les nenes es va restaurar però no té cap ús concret.