El curs (9)

Avui no tinc ganes d'estudiar. Després de tantes sessions d'aquest curs d'escriptura superades amb nota, em regalo una jornada de festa. Però ja sabeu que diuen que els escriptors no descansen mai i que el seu, el nostre (amb 8 lliçons ja em considero membre de l'elit de les lletres), cervell no descansa mai. Els nostres ulls pentinen l'entorn i qualsevol detall insignificant es pot convertir en una pàgina plena d'intensitat i destinada a estudiar-se en qualsevol universitat. Els nostres dies de festa són, en realitat, una erudita combinació d'observació i de reflexió, un subtil equilibri entre cos i esperit, i mentre reflexiono, m'arriba la notícia de la tennista Maria Xaràpova, que s'ha agafat una pausa en la seva carrera professional després de donar positiu en un control antidopatge.

Només fer-se pública aquesta informació, l'empresa Nike va retirar el patrocini a la tennista per no barrejar la imatge de marca amb casos d'aquesta mena. I jo em pregunto, com és que les grans marques internacionals patrocinen esportistes i no patrocinen escriptors?

Us imagineu el guanyador del Sant Jordi sortint a rebre el premi amb una samarreta de Cola Cao? O el del Ramon Llull amb un logotip de formatge manxec El Ventero? O que el Patronat de Turisme de Lleida pagui la reedició de Pedra de tartera a canvi que els protagonistes facin ràfting i esports d'aventura pels rius del Pallars? Si Embutidos Manoli pot patrocinar un equip de regional, com és que Perruqueria Puri no pot apadrinar un llibret de sonets romàntics?

Pregunta per reflexionar: què tenen els esportistes que no tinguin els escriptors?