Camps reprèn l'excavació

L'Ajuntament de Fonollosa, al Bages, ja té a punt el plec de clàusules per adjudicar la que serà la darrera fase de l'excavació arqueològica al nucli de Camps. Els treballs se centraran a la part sud de la plaça, a la zona de la font, on hi podria haver, segons marquen els indicis, l'entrada de la necròpolis tardoromana.

L'alcalde, Eloi Hernàndez, va explicar ahir que els arqueòlegs tornaran a la plaça “aquest abril”. El pressupost, per a quatre setmanes de feina, és de 20.000 euros, que pagarà la Diputació de Barcelona.

L'expectativa és màxima. Després de més d'un any d'excavacions, s'espera poder documentar a fons l'existència d'un cementiri paleocristià (època que fa referència als primers cristians, també anomenada tardoromana o tardoantiga) que estaria datat entre els segles IV i V.

Les troballes que han sorgit a Camps en el darrer any són excepcionals perquè permeten corroborar el pas i l'assentament dels romans a la Catalunya Central, molt poc documentats i estudiats.

Tot va començar el febrer del 2015, quan l'Ajuntament va decidir urbanitzar la plaça del nucli de Camps, on viuen cinc famílies. La sorpresa va ser la tomba paleocristiana i la ceràmica romana que s'hi van trobar. Pere Tardà, responsable de Cat Patrimoni, empresa que ha dirigit les primeres fases d'excavacions, explica: “Sabíem que en aquest lloc hi havia hagut un cementiri, que es va traslladar el 1884, i per això hi podia haver restes medievals, però no ens pensàvem que n'hi hauria de romanes.”

La sorpresa encara va ser més grata quan van descobrir que dins la tomba s'hi guardava un esquelet, datat entre els segles IV i V, “en perfecte estat”. Les excavacions es van anar succeint fins a poder afirmar que la plaça ha estat un cementiri com a mínim en quatre èpoques diferents. Com més grataven, més enrere tiraven en el temps: els enterraments més moderns són del segle XVIII. N'hi havia una cinquantena. Mig centenar més pertanyen als segles XII-XIII. I es va localitzar una tomba antropomorfa del segle X, també amb el seu esquelet.

Les joies de la corona són, però, les tombes paleocristianes. En total se'n van trobar set, totes amb els ossos en perfecte estat: quatre adults i dos nens “d'uns quatre anys”, més una altra que va aparèixer trencada. Tot plegat vertebra “una àrea funerària ben estructurada” i dividida en “parcel·les familiars”, diu Tardà, una teoria que es basa en l'aparició d'uns murs que ara, amb la darrera fase, es podran acabar d'excavar.