Transmetre Gades
La Compañía Antonio Gades arrenca avui amb un cartell doble al Victòria. Ballarins de la formació han acostat l'univers del creador a alumnes de l'Institut del Teatre
Quatre de la tarda. Hi ha nervis a la sala. Les noies preparen els llençols que aparentment són un farcell per desplegar-los en la seva coreografia de Las lavanderas de Fuenteovejuna. Maite Chico les convida a ballar alegres. Gades (1936-2004) va entendre que la dansa havia de ser popular i remetre al poble. Per això, s'implica en la dansa espanyola amb elements que evoquen la gent i la seva terra. Bona mostra d'aquesta mirada són les dues produccions que prepara la Compañía Antonio Gades des d'avui fins al 24 d'abril al Teatre Victòria de Barcelona: Carmen (d'avui al 10 d'abril) i Fuenteovejuna (del 13 al 24 d'abril).
Va ser al febrer que Chico i Elías Morales (un jove de Cerdanyola del Vallès que va començar a ballar a l'esbart local i que, de seguida, es va sumar al repartiment de la companyia de Gades) van impartir una masterclass d'una setmana als nois del Conservatori Professional de Dansa (a partir d'11 anys) i als del Conservatori Superior de Dansa. Transmetre el ball i el sentiment que ha de portar implícit és el que atorga el màxim de coherència a aquesta companyia, que continua fidel al mestratge del seu coreògraf, quan ja fa més d'una dècada de la seva mort. A més del ball, “cal divulgar l'ètica de Gades”, sentencia Elías Morales. Els nois també ballen la Jota de la botella de Fuenteovejuna creuant unes diagonals amb uns salts que són tot ingravidesa d'eufòria juvenil. Quan arriba el repte de ballar a l'entorn d'una botella (pur virtuosisme), l'energia necessita reptar-se amb l'equilibri. Però el cos respira la festa que demana la trobada d'uns amics compartint una estona distesa acompanyats del vi. El llegat de Gades és viu. No es tracta d'ensenyar, només, les passes que ell va crear, “sinó d'entendre el perquè de cada acció. Cal conèixer el món de Gades” per ballar-lo, indica Chico. Aquests alumnesde Secundària van completar l'aprenentatge de Fuenteovejunaamb la sort que Lope de Vega és matèria a tercer d'ESO i també assistint a la producció, Fuenteovejuna, breve tratado sobre las ovejas domésticas) que els d'Obskené feien a La Seca, després d'anys d'èxits arreu. Ara repetiran amb els seus coll3gues de l'Antonio Gades. La Compañía Antonio Gades arrenca la temporada avui amb un dels seus èxits inapel·lables: Carmen (que el mateix ballarí rodaria per al cinema amb Carlos Saura). Aquesta producció utilitza la intensitat de Bizet i la contraposa a la passió, l'amor i la rivalitat reflectits en el flamenc més autèntic.28 anys després de la seva creació, continua impactant als espectadors de tot el món. Una obra revolucionària en el seu temps que és un clàssic en la dansa espanyola gràcies a l'aportació d'Antonio Gades.
Ara, al Victòria
La versió de Fuenteovejuna posa en relleu el folklore, la dansa estilitzada i el flamenc. Gira entorn de la lluita solidària d'un poble contra la tirania d'un cacic, símbol del despotisme i dels privilegis inamovibles de les classes dominants. En aquest gran espectacle amb la participació d'Antonio Canales, la companyia posa de manifest el que es va convertir en el testament vital de Gades: la seva confiança en la riquesa i poder expressiu de la dansa espanyola en tota la seva extensió. Pel ballarí Elías Morales aquesta va ser la seva gran obra, pel fet que va ser l'última –“s'envoltava dels millors”–. Gades tenia una gran capacitat d'essència: en quatre moviments coreogràfics clavava el sentit del personatge, i per això Morales aventura que “es pot entendre perfectament” sense el text.
Gades va ser un revolucionari i també molt proper al poble. Sempre vinculat amb la revolució cubana. Què representa Fuenteovejuna? És l'expressió “per antonomàsia” del poble rebla Morales. Un poble que té un folklore que cal traspassar amb generositat. Transmissions d'emocions.