El Seminari del s. XXI

Si no fos pels seus aproximadament 12.000 m², que el converteixen en un dels edificis més imponents de la ciutat de Vic, des del punt de vista arquitectònic el Seminari passaria força desapercebut. Si no fos per la funció que tenia encomanada quan es va inaugurar, el 1949, de formar i allotjar seminaristes –tasca que va acomplir fins al 1968–, segurament no conservaria un cert misticisme. Si no fos perquè vivim en una societat moderna i oberta, aquest complex que continua sent propietat del Bisbat de Vic –ciutat amb una tradició seminarista que es remunta al 1635, però fins al 1749 no va veure refundat el seminari–, avui seria un niu de pols sense cap ús ni aprofitament.

“L'activitat actual del Seminari no té res a veure amb la inicial, tot i que s'ha mantingut fidel als seus principis”, explica Raimon Casals, gerent del Seminari. “Ha de ser un centre de formació de disciplines diferents, de formació reglada i no reglada, pública i privada... Tota l'activitat ha de ser educativa, formativa, conservant la filosofia que aquí hi poguessin viure estudiants.” Per això hi ha 25 habitacions pensades per a gent que ha de fer llargues estades durant el curs a Vic (estudiants, professorat...), a més a més de 32 habitacions amb capacitat per a una setantena de places que qualsevol turista pot contractar per internet. Qui faci estada al Seminari de Vic ha de saber que disposarà de restaurant i cafeteria (oberts a tota la ciutat) i d'un gimnàs les 24 hores, tot l'any, també disponible per a les 92 persones que avui treballen al Seminari.

Des del punt de vista econòmic, el Seminari de Vic, explica Casals, es manté gràcies a cinc pilars: l'aparcament públic (l'activitat que els proporciona més beneficis), l'allotjament, la restauració (el que genera més moviment, amb uns sis-cents dinars diaris), la formació (s'ofereixen cicles d'FP especialitzats en activitat física a uns 125 alumnes i l'Institut de Ciències Religioses) i els lloguers de diverses entitats o empreses que tenen la seu al Seminari. Entre aquestes últimes, Gràfiques Diac (al semisoterrani) i el Col·legi Sant Miquel dels Sants, a l'edifici del Seminari Major, separat del Seminari Menor per l'església, acabada el 1963. El Seminari, dissenyat per Lluís Bonet Garí i ocupat per seminaristes majors que provenien del Seminari Vell (carrer de Sant Just) a partir de 1947 –quan encara no estava acabada la construcció–, també inclou, entre d'altres, l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran, la delegació de TV3 a Osona, JARC, Minyons Escoltes-Guies de Sant Jordi, la Fundació Alfons Carbonell... “El Bisbat en aquest moment no aporta res al Seminari, però tampoc l'hi suposa un cost.”

Funció social i cultural

El vessant més social del Seminari de Vic es manifesta amb el Rebost Solidari, amb l'oferta de 100 llits per a persones refugiades o amb els 6.469 menús low cost que el 2015 va oferir al preu d'un euro per atendre la població més desafavorida d'Osona. El vessant cultural del Seminari s'aprecia en detalls com ara la cessió que ha fet d'un dels seus amplis passadissos com a espai d'exposicions temporals o en la seva riquíssima biblioteca, amb un fons de 40.000 volums, 8.000 dels quals estan a disposició del públic. Nascuda el 1749, aplega nombroses obres especialitzades en teologia, filosofia, literatura i història d'autors com ara Jacint Verdaguer, Torras i Bages i el canonge Collell. En una època en què Vic tenia 10.000 habitants, la presència de 1.200 seminaristes amb barret de copa i capa no passava desapercebuda. Dels últims seminaristes, però, no tots volien ser capellans. “El Seminari suplia el fet de no tenir universitat”, recorda Casals.