la crònica
Relaxant muscular
Assistir a Business is business, de la companyia francesa Pas de Dieux, va ser com prendre's un relaxant muscular després de la transcendència bíblica dels israelians Tiberias Municipal Theatre i abans de la segona exhibició d'arts plàstiques, la de Joan Baixas, que ens ha encolomat fins ara el festival. Tot això va passar dijous, segona jornada, ventosa i rúfola, del 12è Festival Internacional de Mim i Teatre Gestual, el Cos. Pas de Dieux fa tres anys ja va ser al festival amb Don Qui, un espectacle basat en el Quixot que va agradar per la incorporació que proposava de la gestualitat del teatre tradicional japonès i coreà (com a mínim això és el que va escriure llavors la cronista). Ara ha presentat Business is business, un muntatge que fa broma de la competitivitat despietada del món dels negocis, amb una concatenació de gags realment divertits i esplèndidament executats pels tres actors de l'espectacle. El públic aplegat al teatre de l'IES Baix Camp vam agrair la proposta, més que res perquè molts veníem de l'Orfeó Reusenc, on poc abans els Tiberias havien presentat I Déu va crear la dona, una recreació de les vides de les dones de l'Antic Testament (Eva, Sara, Rebeca...). Si es té en compte que el catolicisme no ha ensenyat mai als seus fidels la Bíblia, sinó el catecisme, que és molt diferent, i que la veu en off de l'espectacle parlava en hebreu (o potser era rus o alemany, jo què sé), s'entén que bona part de l'argument resultés bastant incomprensible per al públic. Per això la cronista es va concentrar al màxim en el magnífic treball de l'actriu Judith Grinshpan, sobre la qual recau tota la responsabilitat de la gestualitat i la manipulació de titelles de l'espectacle. La intèrpret aconsegueix fer del tot expressiva una màscara rígida, i per això va ser ovacionada.
I després dels Tiberias, corrents cap al Bravium Teatre, on s'havia programat Zoé, un espectacle concebut, dirigit i cointerpretat per Joan Baixas, històric del teatre visual català (Mori el Merma). Zoé ofereix un brillant exercici de pintura en directe, manipulació de titelles, ombres xineses i altres efectes audiovisuals que reforcen un conte una miqueta banal sobre una pobra noia de la selva amazònica que acaba fent de prostituta a la gran ciutat brasilera, on assassina un pocavergonya que s'ho mereixia, motiu pel qual acaba al manicomi. És paradoxal que enguany, que el centre d'art Cal Masó està tancat per obres, el Cos ja ens hagi presentat sengles muntatges que hi haurien encaixat com un guant. Dimecres van ser els russos Akhe i el seu devessall de teatre visual i de tècnica, però poca cosa més, i després Joan Baixas, que pinta en directe millor que ningú. Les arts escèniques estan en plena ebullició. Només cal trobar-hi el punt.