Noves mirades de l'art contra la sida
Vint artistes han creat obres sobre la malaltia per a deu exposicions que promou la Fundació Art Aids a Barcelona
L'1 de desembre que ve, Dia Mundial de la Lluita contra la Sida, s'inauguraran alhora deu exposicions amb el títol Mirant des de fora. És el primer projecte a Catalunya de la Fundació Art Aids, una organització sense ànim de lucre que empra l'art en la lluita contra la sida convidant artistes destacats a crear peces que tractin sobre la sida i altres qüestions relacionades amb la malaltia.
Art Aids fa anys que treballa a Holanda i a Tailàndia, i ara ha obert una seu a Barcelona, una ciutat que l'ànima de la fundació, Han Nefkens, adora perquè és on ha trobat el millor metge del món que té cura d'ell: el doctor Bonaventura Clotet, una eminència mundial en sida, cap de la unitat de VIH de l'hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti) de Badalona. I serà un projecte del doctor Clotet i el seu soci, Josep Maria Gatell, el beneficiari d'Art Aids a Catalunya. Es tracta del programa Hivacat dedicat a la recerca d'una vacuna terapèutica i preventiva.
Casa Àsia, els jardins del Palau Robert, la Fundació Suñol, la Casa Elizalde, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), el Palau de la Virreina, l'Arts Santa Mònica, l'hospital del Mar i l'Espai Ubú són els deu espais de l'exposició expandida Mirant des de fora, per a la qual Han Nefkens, amb la complicitat del comissari Miquel Bardagil, disposa de les obres de vint artistes, alguns d'ells puntals de l'art català, i d'altres emergents promeses: Francesc Abad (Terrassa, 1944), Ignasi Aballí (Barcelona, 1958), Alícia Framis (Barcelona, 1967), Job Ramos (Olot, 1974), Núria Güell (Girona, 1981), Pep Dardanyà (Caldes d'Estrac, 1961), Antonio Ortega (Sant Celoni, 1968), Roger Bernat (Barcelona, 1968), Iñaki Álvarez (Vic, 1974), L.A. Raeven (Heerlen, 1971), Santiago Ortiz (Bogotà, 1975), Javier Peñafiel (Saragossa, 1964), Cova Macías (Oviedo, 1976), Biel Capllonch (Palma, 1964), Erich Weiss (Waregem, 1966), Josep Maria Martín (Ceuta, 1961), Jean-Charles Hue (Eaubonne, 1968), Anna Marín (Figueres, 1965), Marina Núñez (Palència, 1966) i Jordi Canudas (Vic, 1963).
La major part d'aquests vint artistes no havien treballat prèviament el tema de la sida, i a Han Nefkens ja li anava bé que fos així: «Sobretot m'interessa que l'art actual construeixi mirades no previsibles de la sida, vull noves mirades que ajudin a despertar noves consciències.»
Dolor, por i molt silenci
m.p
Francesc Abad, l'artista de més edat que participa en el projecte, presentarà al Nivell Zero de la Fundació Suñol un vídeo que convida a mirar una casa enrunada com a símbol del cos malalt. Abad compartirà espai expositiu amb un altre referent de l'art català, Ignasi Aballí, que ha recollit els titulars referents a la sida publicats durant gairebé un any en un diari. A la Casa Elizalde, les fotografies d'Iñaki Álvarez parlaran de la capacitat d'enfrontar-se al dolor, de l'heroisme quotidià que implica el fet de viure amb l'amenaça del VIH. També a la Casa Elizalde, Pep Dardanyà proposarà un treball fotogràfic i videogràfic que reflexiona sobre la situació d'abandonament a l'Àfrica. Al CCCB, Cova Macías projectarà un vídeo que constata que el pitjor per a les persones afectades és el silenci, el fet de conviure amb un secret que cal preservar: el de la seva pròpia malaltia. Anna Marín, en aquest cas a l'Espai Ubú, vol compartir amb els visitants el seu acostament íntim i respectuós a un grup de dones marroquines, treballadores del sexe amb VIH. Una obra híbrida entre l'objecte i l'escultura en què uns càntirs de grans dimensions reprodueixen en la seva base el rostre de Chris Smith, conegut polític i gestor cultural anglès que va ser una de les primeres personalitats públiques que van donar a conèixer la seva condició de seropositives, és el projecte que exhibirà Antonio Ortega als jardins del Palau Robert. I no s'acaba aquí. Els macabres efectes que tenen els tractaments amb antiretrovirals sobre el cos, a partir d'un vídeo de L.A. Raeven (Fundació Suñol); l'encadenament de frustracions, dolors, ferides i cicatrius, en una seqüència fotogràfica de Job Ramos (Casa Elizalde), o un tribut sentit a Keith Haring en els cartells d'Erich Weiss (Macba). I tampoc no s'acaba aquí. A Casa Àsia, la mostra More to love presentarà l'obra de vint artistes tailandesos i europeus que la Fundació Art Aids va exposar l'estiu de l'any passat a Bangkok i Chiang Mai.