cultura

estimada psicoanalista

jordi cervera

Sant Jordi gloriós ha arribat!

Tot i no haver acabat el meu curs d'escriptura, aquest pot ser el meu primer Sant Jordi com a autor. Val, els puristes diran que no es pot ser autor si no s'ha escrit cap llibre, però jo estic convençut que això és un detall sense importància. Quan un és bo és bo encara que la resta del món no t'ho reconegui. Ho vaig llegir en un manual d'autoajuda i crec que és cert del tot. Mireu, us confessaré un secret, jo, com quasi els 3 milions d'escriptors que hi ha a Catalunya (de poetes n'hi ha 6), he començat escrivint contes, uns contes que són una barreja equilibrada de Calders, Bolaño i Foster Wallace. Els van llegir la meva àvia i una veïna que té un quiosc i que es llegeix totes les revistes del cor i em van dir que eren fantàstics.

I com que vaig llegir que els concursos eren el millor camí per descobrir nous fenòmens editorials, m'he presentat a uns quants i no n'he guanyat cap. Lluny de desanimar-me, i seguint els consells del web Tu ets el millor. I punt! he extret una conclusió: els jurats no em premien perquè em consideren massa bo. Tinc clar que si agafes un conte meu i el poses al costat d'un de Calders, Bolaño o Wallace, ningú no notaria la diferència i, és clar, aquesta perfecció els espanta i s'estimen més premiar coses més assequibles.

El meu dubte ara és: sent un escriptor bo però inèdit, com ho puc fer per anar a signar el dia de Sant Jordi al costat d'autèntics referents universals com la Pantoja, el tàndem Vargas Llosa/Preysler, el Jaume Barberà i el Llort? Puc signar folis en blanc i que després els enganxin al llibre quan s'editi? A quina parada puc anar?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.